ingú va prendre seriosament el matemàtic britànic autor de la fórmula que determina que el 24 de gener sigui percebut com el pitjor dia de l'any per una suma de deutes, hivern i frustració. Es desdenya aquesta passada de l'estat d'ànim nacional per les matemàtiques però es confia en altres professors que busquin mesures de consolació amb les quals presentar-se davant la ciutadania. És el cas de la fórmula de la Felicitat Interior Bruta, macromagnitud útil quan el Producte Interior Brut (PIB) no t'afavoreix.
El PIB mesura el valor monetari de la producció de béns i serveis finals d'un país, el que es considera el benestar material. Les seves carències les veu qualsevol. No mesura la sostenibilitat mediambiental ni la inclusió social, objecten els professors. Als llecs se'ns posa en marxa el raonament que acompanya la retransmissió televisiva del somriure dels nens de països càlids amb el seu pantalons de cotó i la fruita a l'abast de la mà.
El PIB no inclou adversatives de consolació com ser pobre però feliç o estar en atur però tenir un cardar alegre. El "però" organitza el relat moral. Si el canvies per una copulativa veus que la naturalesa permet parells molt variats sense contradicció, per això es pot menjar malament i cantar bé. La Felicitat Interior Bruta busca la mesura de la pobresa feliç. Butan, tigre de la felicitat, lloc 154 en el PIB.
El moment exigiria buscar l'indicador que definís qui és ric però honrat o ric i honrat però cal conformar-se amb "qui no es consola és perquè no vol". FIB, FIB, oé, oe, oé.
El PIB no mesura el treball domèstic, ni el voluntariat, ni la solidaritat familiar, critiquen els mesuradors de la felicitat. En donar-los valor comptable seran apetitosos al mercat. Aviat ens diran que el mercat és més eficient que una mare per criar perquè ho fa sense transferències irracionals i desproporcionades.
