la qüestió política central d'avui és saber si les víctimes socials del sistema vigent seran capaces de constituir-se en alternativa independent radical i coherent.

El perill és que els oligopolis financers ens poden fer caure en una crisi econòmica més profunda ja que les retallades previstes per la gestió dels mercats són insuficients ja que no passen en tele de judici el poder depredador de l'oligopolis. Només els moviments de Grècia, França i Espanya, han fet vagues generals, per les retallades socials. I preparen una resposta global de protestes, vagues d'àmbit europeu. Per això en les properes eleccions als parlaments votarem els grups que units propugnen una Revolta Global i una esquerra anticapitalista.

El 9 d'agost de 2007 és la data que es considera l'inici de la crisi amb la intervenció dels bancs centrals d'Europa als EUA i el Japó. Lligada amb l'enfonsament del mercat americà, dels crèdits immobiliaris de les hipoteques escombraria, dies després comencen a caure més bancs, empreses, fàbriques de cotxes i no parlem de les immobiliàries. Es descobreix el deute -el forat econòmic- de quasi tots els països, es comença a culpar el capitalisme de Casino Financer especulatiu. Es posen de moda els economistes i l'economia és la secció més llegida de tots els diaris. Els setmanaris més seriosos i d'esquerres dediquen nombrosos monogràfics sobre el retorn de Keynes i el retorn de Marx. Això va ser el primer any, 2008, fins i tot es parlava de la Reforma Ètica del Capitalisme. Pels veritables marxistes, sabem que el Kapital és per essència immoral, explotador sense límits de cap mena. Han passat tres anys i la crisi continua, els economistes liberals segueixen escrivint molt i intentant tranquil.litzar els espantats ciutans occidentals amenaçats per les retallades laborals, perillen feines, horitzons de pobresa universal, els partits de la inexistent esquerra oficial callen i esperen un miracle mentre els sindicats organitzen una vaga general per tot Europa.

Dins de la dotzena d'articles i llibres que hem llegit, pocs parlen obertament de la crisi com la crisi final del Kapitalisme, només hi ha un autor fonamental, el vell Samir Amir-La Crisis. Salir de la Crisis del Capitalismo en crisis-. Nat al Caire l'any 1931, economista format a França. És un dels intel·lectuals d'esquerres més compromesos políticament amb els pobles del tercer món, en especial els africans, on ha viscut i assessorat diversos governs, com a animador del Fòrum Mundial de les Alternatives. L'editorial barcelonina, que edita la revista El viejo Topo, el darrer baluard de l'esquerra emancipadora internacionalista espanyola, ha publicat, pràcticament, quasi tots els llibres, assajos i articles de Samir Amin. Fins i tot les seves memòries de 80 anys de vida, pensament, lluita, que encara davant de la crisi, del que ell en diu el capitalisme senil, cal seguir defensant les tesis de Socialisme o Barbàrie, per això Amin defensa una nova 5a Internacional enfront la crisi dels països imperialistes que són els EUA, Japó i Europa, que controlen la major part de la riquesa del planeta enfront del 85% dels habitants.

Samin Amir, com a bon marxista, és un economista que fa història social de la crisi del Kapital, analitza totes les petites i grans crisis com la del 29, i considera que en el famós maig Europeu del 68, el sistema entra en crisi política i d'il·legitimitat del seu discurs i es comencen a contestar els excessos de la societat de consum. El 1970 s'abandona la convertibilitat de l'or del dòlar. En G. Frank varen denunciar la deslocalització d'empreses cap el tercer món per a explotar una nova mà d'obra barata, baixos salaris, inexistents drets sindicals, vagues, etc. retorns al XIX de la mà dels neoliberals, Reagan, Thatcher, etc. La caiguda de la URSS anima els neoconservadors a seguir retallant els avanços de l'estat del Benestar. Per Amir i molts altres analistes crítics, l'opció neoliberal 1990-2000 no ha fet sortir al capitalisme de la seva crisi iniciada ?l'any 1979, abaixant la producció, augmentant l'endeutament i la corrupció a tots nivells del capitalisme dels monopolis i de la mundialització, fenomen inherent al capitalisme.

Certes burgesies i classes mitjanes com les catalanes es tornen nacionalistes i identitàries per por al centralisme espanyol, no volen veure que el veritable poder és el de les multinacionals del mercat global euroamericà que donen les ordres a Madrid i Brussel·les, encara des de Washington emana l'hegemonia imperial militar econòmica en crisi, però encara dirigint i gastant en l'hiperconsum els estalvis, diners i matèries primeres de la resta del planeta.