Una d'aquelles frases de pedra picada que surten a les pel·lícules de l'Oest diu: "No desenfundis si no estàs disposat a disparar". La raó és molt clara: si l'altre et veu amb la pistola a la mà, dispararà, i ja has begut oli. O potser, si s'adona de la teva manca de resolució, es riurà de tu a la cara, es pixarà en la teva pistola i et deixarà en el més espantós dels ridículs.

El Parlament de Catalunya desenfundarà d'aquí a unes setmanes el debat de la independència sense estar disposat a disparar. La iniciativa ha sorgit del partit de Joan Laporta, i la mesa del Parlament l'ha admès a tràmit amb el parer en contra del PSC i el PP. La tradició és que la mesa admeti a tràmit totes les iniciatives dels grups, encara que estiguin condemnades al fracàs, i la posició del "ni parlar-ne" que han adoptat socialistes i populars nega el principi que tot es pot discutir si és amb la paraula. Així, doncs, el ple del Parlament haurà de decidir sobre una proposició de llei per declarar unilateralment la independència (i després sotmetre-la a referèndum). I hi decidirà en contra.

Artur Mas considera que no és l'hora perquè no es donen les condicions de consens ciutadà a favor d'una mesura tan dràstica ni tampoc no hi ha garanties de guanyar àmpliament un referèndum. (I per altres raons de correlació de poder, que no són tan elegants d'explicar). ERC va jugar a posar el referèndum en el seu programa, però en el fons comparteix l'anàlisi convergent. I Laporta ja compta que la proposició no tirarà endavant; de fet, serà derrotada en la primera votació, la que decideix si es passa a debatre punt per punt o es llença directament a la paperera. Però ell haurà quedat com el campió de les estelades, ara que vénen eleccions municipals.

I com haurà quedat Catalunya? Doncs com una comunitat que no es creu ni les seves pròpies amenaces. Amb quina cara anirà Artur Mas a Madrid? El primer que li diran és: "¡Pero si os encanta ser españoles, que lo acabáis de demostrar!".

L'acció de vacunar consisteix a inocular una substància que simula l'atac d'una malaltia i fa que l'organisme fabriqui les corresponents defenses per immunitzar-se. Llançar una proposició d'independència condemnada al fracàs és la millor manera de vacunar el Parlament contra qualsevol altra temptativa més sòlida en la mateixa direcció. El PSC i el PP haurien d'haver donat totes les facilitats, perquè Laporta aconseguirà que CiU s'acabi mullant en contra. O potser justament això és el que Montilla s'estimaria més evitar?