La dona de Cèsar no en té prou de ser honrada: a més, ha de semblar-ho". La dita secular, que Plutarc atribueix a Juli Cèsar, sembla ser paper mullat per a molts polítics actuals, i només l'apliquen quan són els altres els qui la vulneren. El Govern de l'Artur Mas ha justificat el nomenament d'un germà del conseller d'Interior, Felip Puig, pel càrrec de director del Servei Meteorològic de Catalunya, assegurant que és la persona més apropiada per fer aquesta feina. I potser sí que ho és. No ho sé. Però sí sé que l'any 2004, el mateix Puig condemnava al Parlament la designació de sengles germans del president Maragall i dels consellers Carod-Rovira i Nadal per a càrrecs institucionals de rellevància, denunciant la "coincidència" que les persones idònies pels càrrecs fossin germans de tres membres del Govern tripartit. I per acabar-ho d'adobar, el portaveu del Govern de CiU ho justifica dient que ja havia ocupat anteriorment el mateix càrrec. Sí, és cert, l'havia ocupat en temps d'un anterior govern de CiU. D'això, a Roma, se'n deia cinisme i nepotisme.
Però és que no és l'únic cas. Tres familiars més de dirigents de CiU han estat ja nomenats per a càrrecs importants vinculats també a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, que dirigeix l'exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Si el fet va ser criticable -i ho era- quan el Govern era tripartit, potser ho és més ara, quan s'afegeix al fet l'escarni de reproduir allò que es va denunciar quan eren altres els deshonestos. Perquè no n'hi ha prou de ser honest: cal semblar-ho. I ser coherent, conseqüent. És clar que això, a alguns, quan toquen poder, se'ls en fot. Ja se sap: de teves a meves...
