15 de març de 2011
15.03.2011

A LA INTEMPÈRIE

15.03.2011 | 01:00
A LA INTEMPÈRIE

Aquests dies, més que mai, ens adonem que vivim en un món global. Que la globalització és un fet innegable a tots els efectes. Que no estem tan lluny els uns dels altres, que les forces incontrolables de la natura han arrasat en pocs moments la costa nord-est del Japó i que per a molts milers de persones ja res tornarà a ser com abans d'aquesta tragèdia de dimensions incalculables i amb unes conseqüències personals, morals i econòmiques d'abast desconegut. La pèrdua de milers de vides entre morts i desapareguts, a més dels ferits, els milers de desplaçats i l'amenaça de les fuites radioactives de les centrals nuclears han posat en evidència, una vegada més, la fragilitat humana. Per molt que un país estigui ben preparat per enfrontar una catàstrofe de tals dimensions, la força brutal del tsunami ha superat amb escreix totes les previsions i ha fet desaparèixer sota les aigües la vida ordenada, rutinària i més o menys plàcida de molts habitants d'un lloc concret del nostre planeta.
La magnitud de la tragèdia reflectida en les dramàtiques escenes que hem pogut veure des de divendres passat ha deixat en segon terme el conflicte libi, els enfrontaments cruents entre el dictador i els opositors al seu règim. Líbia és el tercer país del nord de l'Àfrica que s'aixeca contra el poder des del gener passat. Abans deia que la globalització és un fet innegable a tots els efectes, i ho podem comprovar quan dissabte passat llegim en aquest mateix diari que "el conflicte a Líbia posa en risc més de 12 milions d'euros de negoci en empreses gironines", que algunes de les quals exporten més de 71 milions d'euros anuals a països del Magrib i l'Orient Mitjà: mobles al Marroc, conserves de fruites i verdures a Algèria, productes químics a Egipte, aparells electrònics a Tunísia i ous i lactis a Líbia, entre el mercats més importants, sense deixar de mencionar el sector surer. També assenyala el mateix article que a finals de l'any 2010, les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós van signar un conveni amb empresaris algerians per fomentar les relacions comercials. Vivim o no vivim en un món globalitzat? Tots som dependents de la mateixa xarxa. Avui dia, quan esclata un conflicte al món, ja no ens el podem mirar de lluny perquè els uns o els altres, més o menys propers, o nosaltres mateixos, en poden o en podem sortir greument perjudicats. Tots estem a la corda fluixa, d'una manera o d'una altra. I per acabar-ho d'adobar, se'ns amenaça amb una vaga inquietant, per dir-ho de forma suau, que, si es porta a terme, repercutirà molt negativament en el sector turístic que, ara per ara, és dels pocs que ens podria salvar. Una mica.
Malgrat el panorama desesperançador i per seguir resistint, el divendres dia 4 vam poder escoltar Luis Eduardo Aute a l'Auditori de Girona. Amb la seva càlida veu i la seva sensibilitat a flor de pell, com sempre, va cantar una cançó feta a mida per a aquests moments, per a tots nosaltres: "Perdido el norte,/ el este, el oeste y el sur.../ Qué pretenden con tantas hambrunas/ y pestes y guerras y muertes en serie,/ si todos estamos al albor/ de la intemperie".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook