La gràcia de les xarxes socials és que et porten a navegar per camins abans inescrutables. L'aparició d'Internet per a ús de tothom ja ho permetia, però ara encara és més cert que mai. Algú penja una notícia, posem que al Twitter, i t'hi deixa amablement l'enllaç. Hi entres i en aquell article fent clic sobre un mot vas a parar a la font original d'un concepte. I en aquella font hi ha altres enllaços que t'expliquen altres coses... És així com he ensopegat amb les propietats del pipí.

Resulta que la professora d'enginyeria química Gerardine Botte, de la Universitat d'Ohio (EUA), ha desenvolupat una tecnologia per generar combustible d'hidrogen a partir de l'orina. El principi es basa en el fet que aquesta conté dues fonts d'hidrogen: amoníac i urea. Doncs bé, es tractaria de posar un elèctrode a les aigües residuals i aplicar-hi un suau corrent per obtenir el gas hidrogen que s'utilitzaria llavors per alimentar una pila. La professora Botte ha calculat que en un edifici on treballen 200 o 300 persones es pot generar uns 2 kilowatts de potència o que 1.000 vaques en poden generar fins a 40 o 50. En aquest darrer cas fins i tot podria ser una solució al problema dels purins. Si Botte fos catalana segurament hauria fet el càlcul amb l'orina dels porcs, els purins dels quals contaminen algunes rieres...

De fet, aquesta és una nova utilitat del pipí perquè des de sempre que l'orina ha estat molt aprofitable. No ho dic només per diagnosticar malalties, sinó també per curar. Hi ha nombrosos casos històrics documentats on es recomana el pipí com a tractament. I, és que l'amoníac i la urea són francament útils. Penseu en productes de neteja i cremes per a la pell per exemple. Els trobareu arreu.