Cartes

Isabel Álvarez. Banyoles.

Després de la marxa d'Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, he passat a escoltar de bon matí Rac -1. M'agrada en Jordi Basté quan em desperta a les set i diu: Bon dia Ca?talunya!, avui dilluns, peus a ter?ra, agafeu el paraigua que plouÉ o avui dimecres, gran esde?ve?niment, partit Barça-MadridÉ

Avui, 27 d'abril he trobat a a faltar que digués: Avui, Festa de la Verge de Montserrat, patrona de la Nostra terra, Catalunya!

Ja sé que potser no tothom sigui creient, però si no és per amor i veneració, per cortesia i si no per tradició, ara que ens agraden tant les tradicions i tenim interès a revifar-lesÉ És la Nostra Reina!

Per tot això i molt més, Visca la Verge de Montserrat!

Ens comprometem?

JOSEP LLUÍS FELIPE I CUYÀS i JOAN VILANOVA. bescanó.

Vivim en una Catalunya que vol sortir de la crisi, malgrat que li costa fer-ho perquè la tenen lligada de mans i peus gràcies a l'espoliació fiscal a la qual l'Estat espanyol la té sotmesa. Ara resulta que el retorn de part dels nostres diners, tot i tenir-lo promès, no es durà a terme, davant les dificultats econòmiques de l'Estat. Un espectacle lamentableÉ

Em sembla que ha arribat el moment, a Catalunya, de qüestionar-nos on som, on volem anar i quins camins volem prendre. Ens hem de qüestionar si ens volem salvar o si ens volem enfonsar amb els nostres veïns.

L'altre dia va caure a les meves mans una revista catalana, L'Avenç, dels anys vuitanta. Hi havia afirmacions que poden passar per ser d'ara mateix. Per exemple, "vivim una ofensiva espanyolista contra Catalunya", "la virulència de la campanya anticatalana", "el centralisme ha revifat com mai"...

No podem continuar queixant-nos. Sento que ha arribat ja l'hora de la veritat. Catalunya té la capacitat de prendre el futur a les seves mans i decidir, amb dignitat i valentia, sense complexos. Té la capacitat de sortir a defensar la seva llibertat davant del món i guanyar-se-la.

La manifestació del passat 10 de juny per protestar contra les retallades del Tribunal constitucional va ser la més multitudinària que s'ha vist mai a Catalunya. Egipte va treure un milió de persones en manifestació i va canviar el curs de la seva història. Nosaltres, un milió i migÉ Ens comprometem?

Viure per veureÉ

el Madrid

Bernat Serdà Bertran. girona.

Durant tota la temporada futbolística i amb el senyor Mourinho d'esperpèntic protagonista, hem hagut de suportar les andanades contra el Barça i els àrbitres que el pitaven, acabant amb el trist final del dia 27.

Doncs sí, ¡viure per veure! El Madrid queixant-se dels àrbitres! El club que ha fet famós aquell càntic que comença: "Así, así... " el recorden? Ara el seu entrenador s'inventa un "contubernio judeo-masónico" d'UNICEF, UEFA, Federació, Barça, etc. per justificar tant els seus cobards plantejaments quan juguen contra bons equips, com els 300 milions que s'ha gastat el Florentino.

Adéu, etiquetes!

MERITXELL PARRAMON VILÀ. CASSÀ DE LA SELVA.

Deixem-nos estar d'etiquetes i afrontem d'una vegada la varietat que ens envolta. Deixem-nos estar de blancs o negres, que el dia a dia està ple de matisos. Ja comença a ser hora d'obrir els ulls i deixar caure uns fonaments que han sustentat la política del nostre territori fins els nostres dies; el debat centrat en la polarització d'ideologies d'esquerra o de dretes ja no té sentit.

Ja fa molt de temps que aquells que es consideren de dretes o d'esquerres ho fan per sentir-se segurs i identificats amb un col·lectiu concret, per no haver de fer front a la incertesa que provoca un canvi. No obstant, només fa falta analitzar els discursos i les mesures preses pels diferents partits polítics per adonar-se que aquells que es consideren d'esquerres tard o d'hora, ja sigui pel context econòmic o social, han d'acabar prenent mesures considerades més de dretes, i viceversa.

Tenint en compte la poca cultura política del nostre país, el més sensat seria abandonar tots els tòpics que aquesta societat imposa, i donar suport a aquells que toquen més de peus a terra, a aquells que busquen el benestar dels ciutadans. La solució per resoldre la desafecció política no és deixar d'anar a votar, sinó donar la volta a tots els prejudicis que ens condicionen.