Ens desperta la notícia que han matat Ossama bin Laden, un home del qual havíem arribat a dubtar que existís i del qual, després d'acceptar que era difícil que no hagués mort, havíem oblidat que estigués viu. Com que la notícia ens desperta i, a la vegada, ens atordeix sortim del son dràsticament. Abans se les anomenava "notícia bomba" però ara no és adequat. Les bombes s'identifiquen cada vegada més amb el terrorisme i menys amb la informació, que s'han tornat inversament proporcionals. Les "noticías bomba" són de quan el periodisme era als diaris, on esclataven secament. Ara cremen les 24 hores i pertot arreu i són al relat informatiu com el gran incendi de Londres.
La mort de Bin Laden pertany al gènere de les "notícies festa" en el qual la nova es comunica i se celebra al mateix temps. La notícia és canònica en tots els sentits i -santo súbito!- adquireix la condició "històrica" i "simbòlica" a l'instant.
Cadascú celebra a la seva manera. Hi ha els que surten a celebrar-ho i si no ens fan por és perquè ni llueixen llargues barbes negres ni ensenyen els dits dels peus. Els contents atrapen una borratxera informativa, per excés en la ingesta i per beure destil·lats dolents. Als partidaris de guardar les festes se'ls senten homilies i jaculatòries: "el món és millor, el món és més segur". Potser n'hi hauria prou amb dir que hi ha "un assassí menys" sabent que mai falten vocacions.
Bin Laden era un líder que necessitava el visual i individualista Occident per identificar la seva lluita però Al-Qaeda presumeix de ser una organització descentralitzada (una franquícia, tradueixen els liberals). No sabem si Bin Laden era el cap d'una organització sense cap, si Al-Qaeda és acèfala o policèfala. Com sigui, per mantenir l'excitació, ja està programada per després de l'alegria de la victòria la por a la represàlia.
