Ara imaginin una noia qualsevol llicenciada, acabada de sortir de la carrera. Amb les possibilitats de trobar feina que tenim en aquest país. Amb una carrera d'aquelles que no tenen especial demanda, però que és vocacional i que t'agrada amb bogeria. La noia ha fet pràctiques, ha treballat per a empreses que et donen feina temporal, poc, gens o mal remunerada. Va trampejant com pot, però sempre té la il·lusió de seguir en el seu món. Està motivada, però, en canvi, veu que se li tanquen portes.
Per un altre costat, la situació comença a no ser gaire positiva. Li costa arribar a fi de mes, i sempre ha de caure l'ajut de la seva mare. Sempre la té al seu costat, però sap que no és una situació que es pugui perllongar anys i panys. Al mateix temps, ella sempre ha tingut una relació important amb Anglaterra. Ha estudiat anglès des de jove, ha passat pel First Certificate sense gaires problemes, li agrada la cultura d'aquest país i té bons amics allà. De vegades, fins i tot, ha enviat algun currículum a les Illes Britàniques; sense èxit, però. Es pot dir que està enamorada de tot allò que sigui anglès. Té en compte la campanya de la televisió perquè la gent provi sort a l'estranger: que si Alemanya necessita tants treballadors, que si al Carib s'està molt bé, que si a Austràlia estan oberts a la immigració blanca, comença a pensar de marxar de casa nostra. A obrir-se a noves oportunitats.
Una tarda, passeja amb una altra amiga pel Barri Vell de Girona. Li comenta que se sent molt ofegada aquí, que les coses no li van gaire bé. Que es troba estancada en l'aspecte personal, i que voldria veure les coses des d'un altre punt de vista, que necessita agafar aire per intentar fer quelcom. L'amiga li respon que per què no ho deixa tot, i comença a l'estranger de nou. Que a ella, personalment, li agradaria fer-ho, però té massa lligams aquí com per intentar-ho i que, malauradament, no ho pot fer. La noia pensa en allò que li diu la seva amiga, i creu que ho podria intentar, per què no? Treballant del que fos, tirant endavant amb qualsevol feina, es podria obrir camí. De vegades a la vida t'ho jugues tot a cara o creu, i val la pena jugar-hi.
Quan està gairebé decidida, sona el telèfon. Li truquen d'una empresa anglesa a la qual havia deixat el currículum fa temps, i ara, tenint en compte les circumstàncies del mercat, que li diuen, s'ha activat la seva sol·licitud. De cop, apareix l'oportunitat de la seva vida! Avui treballa a Anglaterra en un lloc de responsabilitat, se sent raonablement feliç, i sobretot ha vençut aquesta sensació d'ofec que tenia entre nosaltres. És una lliçó moral? No lectors, és la vida.
