Els americans no solament varen inundar les pantalles de mig món amb deu mil versions sobre la seva particular conquesta de l'oest, sinó que avui encara mantenen viu el seu esperit i a tots els efectes segueixen actuant com quan el setè de cavalleria arribava, ho arrasava tot i se'n tornava victoriós cap al fort més proper. I no ho dic només pel fet que hagin batejat l'operació per matar Bin Laden amb el nom de Jerónimo, al més pur estil d'aquelles pel·lícules de l'oest americà, sinó per com es desenvolupa tota la seqüència dels fets. En aquells films, el fugitiu era perseguit per un grup d'homes amb ganes de matar, i si l'atrapaven, ni judici, ni proves, ni res que s'hi assembli, l'enviaven directament a la forca al primer arbre que trobaven pel camí. Avui, el mateix fugitiu rep la visita d'un escamot d'elit, i com passava abans, directament el liquiden sense preguntar ni esperar resposta.
I també, com aleshores, es distribueixen les fotos dels còmplices de Bin Laden, amb el wanted corresponent i amb la recompensa adient. L'única diferència és que abans aquelles imatges les trobaríem penjades a qualsevol cantonada en uns cartells groguencs i avui les trobem a Internet o reproduïdes en qualsevol diari, però l'estil segueix essent exactament el mateix, uns no duen barret d'ales i ja no van a cavall i els altres ara duen turbant i barba llarga en comptes de plomes o barba de tres dies.
Independentment dels judicis ètics, morals i legals que es puguin fer, i que ja s'han fet a mig món, el que més sobta dels Estats Units és que segueixen pensant que el món és un dels seus prats i que poden cavalcar tranquil·lament per qualsevol terreny o país sense que els indígenes del territori tinguin ni tant sols dret a dir què s'han cregut. Haurem de repassar la filmografia per comprovar que en dos-cents anys, i en aquest sentit, gairebé no s'ha avançat.
