Dijous passat es va presentar al Consell Europeu un document que proposava la creació d'una versió moderna de la taxa Tobin, una idea plantejada per l'economista nord-americà James Tobin l'any 1971 -li van concedir el Nobel deu anys més tard-, i que consistia en una mena d'impost que gravaria els moviments de capitals per tot el món. El propi Tobin es va espantar de l'èxit que va tenir la seva proposta i la va adormir durant vint anys. Ignasi Ramonet, editor de Le Monde Diplomatique, la va posar de nou en circulació el 1997 mitjançant l'organització ATTAC (Associació per la taxació de les transaccions i l'ajut als ciutadans), i ara torna a sorgir amb força. La nova taxa Tobin, o "Robin Hood" com se l'anomena ara per recordar el legendari arquer anglès, que robaba els rics per donar el botí als pobres, consisteix en aplicar una taxa del 0,05% a les transaccions financeres de tot el món, fet que permetria recaptar més de 300.000 milions d'euros anuals (a Espanya, uns 3.600), que s'utilitzarien per reduir les desigualtats socials, combatre la pobresa i lluitar contra el canvi climàtic. Una les raons d'aquesta iniciativa és fer pagar als sistemes financers, si més no, una minsa part de les conseqüències de la greu crisi econòmica que ells mateixos van crear.
Curiosament, uns quaranta parlamentaris espanyols de quasi tots els grups polítics -el PP no ha dit ni mu- s'han afegit a la referida petició formulada a Brussel·les per diverses oenegés i set-cents parlamentaris de tot el món. Només m'agradaria subratllar la coincidència d'aquesta inusitada activitat parlamentària hispànica amb la protesta dels indignats. I és que Robin Hood també era un indignat.
