"És molt important entendre que anar-se'n de les places no és una derrota, ni una renúncia. Ara les assemblees de barri han d'agafar força, el seu objectiu hauria de ser entendre una nova educació democràtica i assembleària arreu dels barris, les associacions de veïns i en general dins del marc de la vida de la gent".
Álvaro Alsina
Després de les protestes i manifestacions -en excés corporatives-sectorials- contra les retallades socials, esperàvem que la manifestació de l'1 de maig gironí, seria massiva; doncs no; només unes 500 persones es manifestaren entre els sindicats oficials i uns 200 més entre els alternatius, etc... On eren els cap a 60.000 aturats que hi ha a les comarques gironines? I els cap a 5 milions que hi ha a l'Estat Espanyol tampoc van sortir a protestar juntament amb els obrers, funcionaris, ciutadans, etc. Quan desanimats seguien reflexionant sobre la manca de resposta política de les esquerres oficials europees, davant de la crisis global de capitalisme euroamericà.
De sobte, influenciats per les revoltes dels joves de Tunísia, Egipte, etc. que ocupen les grans places de les seves capitals: a Europa sorgeix la generació Tahir, que agafa el nom de l'emblemàtica plaça del Caire. Aquí se'n diran indignats, titol el llibre d'en Hessel.
A Madrid els nous indignats, ocupant la plaça del Sol, a Barcelona i Girona la de Catalunya: durant uns dies, diaris, televisions, ràdios, internet, etc. Es bombardegen de fotos, comentaris, articles, etc. Personalment encara escèptic, dels resultats electorals de les passades eleccions municipals, on el PP avança per tot Espanya i CiU, a CatalunyaÉ Tot i les grans o petites places ocupades pels indignats, les diferents dretes hispàniques avancen i conquisten gairebé totes les capitals de província i governs de les autonomies.
El PSOE i el PSC perden vots per tot arreu, EUIA i IC pugen tan sols uns milers de vots. A Girona torna CiU, ERC perd els quatre regidors, la novetat és la CUP que n'aconsegueixen tres. Mentre els joves indignats segueixen acampats, fent debats, cassolades, manis. Personalment els matins els guipem, quan anem a comprar el diari al quiosc de la plaça de Catalunya. Hi passo, discretament contemplo i llegeixo els pòsters, murals. Només una vegada amb l'amic mestre Llorenç els vam visitar, vam saludar diversos ex alumnes nostres -que ara estan o als instituts o a la universitat-. El que em crida més l'atenció apart dels nostres veïns els anarcollibertaris de Kan Kolmo, del carrer del Carme, hi havia diversos coneguts nostres jubilats, que també anaven al campament a col·laborar, xerrar i distreure's. Els vespres passant per les voltes de la plaça del Vi, de l'Ajuntament gironí. I també em cridava l'atenció els mossos vestits de paisà, a dins i a fora de les acampades vigilant. I les furgonetes -en els carrers dels voltants-.
Servidor, com a veterà activista de tantes mogudes gironines, avui tan sols hi passo sense pressa, observant. Reflexionant un moviment que a Girona en principi el considerem molt juvenil, lliberari, fet per individualistes. L'altre diumenge des del pont de d'Alferes Duarte, durant una estona, vam sentir el veterà Arcadi Oliveras, en el seu darrer sermó als Indignats, asseguts en el prat junt a la muralla al voltants de la placeta dels Jardinets de la Infància.
I vaig pensar que els Indignats són els nous cristians que començaven a reorganitzar-se i a protestar, preparant la caiguda del decadent i corrupte nou-vell imperi romà, la davallada del qual durà diversos segles; entre les contínues invasions dels bàrbars. Avui des de fa anys estem en la nova caiguda de l'Imperi-Euro-Americà de les multinacionals capitalistes que ha iniciat el seu ocàs, és la crisi d'un model que fa aigües per tot arreu del planetaÉ
