La política al País Valencià té totes les característiques d'una farsa si no fos que, en el fons, és una tragèdia. Més enllà dels problemes de la seva identitat que arrossega d'ençà de la seva fundació com a regne, té, els darrers anys, un govern que ha estat presidit, no pels millors, sinó, probablement, per un conjunt de personatges que no assoleixen la mitjana de la qualitat humana dels valencians. De tota manera, val a dir que han estat els ciutadans els qui van escollir el senyor Zaplana, de trista memòria, l'inefable Fabra de Castelló, la senyora Rita Barberà, i, finalment, per no fer la llista massa llarga, el senyor Camps, l'actual president de la Generalitat. El resultat és que la irracionalitat més descarada, la manca de mesura i les accions fosques dominen la vida política del País germà, que cada vegada s'assembla més a Sicília.
El jutge José Flors ha acusat el president de la Generalitat de rebre suborns i l'involucra en la coneguda trama Gürtel. L'encara molt honorable senyor Camps ha passat més de dos anys negant l'acusació i emprant totes les seves relacions i influències per escapar de la justícia. Però sembla que les proves que s'han aplegat contra ell són molt sòlides, si no fos així el jutge que instrueix la causa no hagués gosat de portar-lo als tribunals. Un fet que reforça aquesta opinió és que el jutge ha fixat una fiança de 55.000 euros. Les probabilitats que sigui culpable són, doncs, moltes. Si fos condemnat, és de suposar que aleshores no tindria finalment més remei que dimitir, cosa a la qual s'ha resistit fins ara. La possible acceptació de regals improcedents ha portat el senyor Camps, President de la Generalitat, als tribunals, i això és greu, però hi ha una qüestió que, al meu entendre, és més greu encara i que no el portarà davant la justícia, però sí del tribunal de la moral pública: es tracta del fet escandalós que no hagi dimitit dels seus càrrecs polítics. Aquest és un cas insòlit en la política dels països civilitzats. Per tal de justificar la seva permanència com a màxim mandatari de l'ens autonòmic, s'ha utilitzat una argumentació tan enganyosa que ve a afegir-se a la situació delirant que domina la política valenciana. S'ha dit que al senyor Camps l'ha elegit el poble valencià i no pas cap tribunal. D'aquesta mena de raons es pot treure la conclusió següent: si un càrrec elegit comet un delicte, no se'l pot acusar perquè no és responsable davant de la justícia com qualsevol ciutadà. Per tant, segons aquest malèvol argument, els polítics elegits poden fer el que vulguin perquè són una mena d'habitants d'un espai sense lleis. Però, al món democràtic sencer, la doctrina ètica que preval és que la honestedat dels representats elegits ha d'estar fora de tot dubte, precisament per respecte al poble que els ha atorgat la seva confiança. D'acord amb aquest criteri, si el senyor Camps és responsable davant de les lleis de l'Estat, ho és més encara davant dels valencians. Però la cosa no s'acaba aquí, perquè s'ha utilitzat per defensar-lo una altra justificació tan absurda com maliciosa: l'alcaldessa de València considera que els qui volen foragitar el senyor Camps de la política són els del Ministeri d'Interior espanyol, els mateixos que han deixat que Bildu s'hagi pogut presentar a les eleccions basques. Veu connivència entre el Ministeri d'Interior espanyol i ETA; és estrany que no hagi afegit en el complot l'islamisme radical. Tot això és tan forassenyat que probablement no hauria de ser una afer de la justícia sinó d'especialistes en psiquiatria. Cal afegir finalment que, a més de Camps, divendres passat es va conèixer que també seran jutjats el diputat i exsecretari general del Partit Popular Ricardo Costa; l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme i ara responsable de Protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret. Per cert, d'acord amb la lògica maliciosa de tot aquest afer, resulta que la televisió valenciana ha parlat del tema dels suborns, però sense esmentar mai que el jutge ha decidit de fer seure Camps al banc dels acusats
El tema del cas Gürtel ja fa més de dos anys que dura. Ha quedat ben clar que tot l'afer de la corrupció plantejava seriosos dubtes sobre molts polítics que ocupen alts càrrecs en el govern i l'administració de la Generalitat, començant pel seu president. També hi estan embolicats membres importants del partit que governa actualment. El que resulta més sorprenent de tot això és que, malgrat tot, el poble ha proporcionat a aquestes persones i al partit a què pertanyen la majoria absoluta del Parlament autonòmic
En tot aquest joc de disbarats, els polítics de moralitat dubtosa que ens ocupen, han empès, des de fa temps, una mena de croada a favor de la identitat valenciana oposant-la a la catalana, i ho fan emprant el castellà en totes les seves intervencions públiques; però, això sí, defensant les falles i la paella. No és d'estranyar, doncs, que gent com aquesta hagi pres mesures en contra de l'imperialisme (??) català. Una de les seves darreres accions més espectaculars ha estat la de tancar els repetidors que conduïen el senyal de TV3. Al País Valencià, a partir d'ara, podran arribar-hi els senyals televisius de tot el món excepte els de Catalunya. A ningú que tingui sentit comú no se li escaparà que, a l'època de la comunicació sense fronteres, prohibir l'arribada a un territori d'un canal televisiu determinat és una decisió pròpia dels països dictatorials. Pel que es veu, hi ha gent que encara enyora el franquisme. Una altra manera que tenen de defensar la identitat valenciana ha estat la de debilitar tot el que han pogut l'ensenyament del valencià a les escoles; un valencià que ells consideren que no té res a veure amb el català, en contra del que afirmen els lingüistes de tot el món i negant el que és evident: tots els ciutadans dels denominats Països Catalans s'entenen entre ells sense problema, emprant cadascun el seu dialecte. Doncs bé, aquests senyors que estan a càrrec del govern valencià, s'estimen tant la seva llengua que li posen tots els entrebancs possibles. Encara que no ho diguin públicament, la consideren de segona categoria i mai no li atorguen la dignitat de fer-la servir en els actes oficials. De manera que, per tal de defensar-se de l'imperialisme català, no dubten de caure sota les urpes del nacionalisme espanyol.
Al Principat tenim molts problemes, tants que estem neguitosos sobre el futur del nostre País. Però al País Valencià la cosa és molt més greu. Han arribat a un punt que si la societat civil no reacciona i arracona els seus polítics, d'aquí a poques dècades ja no es podrà parlar de la identitat valenciana, atès que s'haurà convertit en una província castellana, sense suc ni bruc.
