Últimament em trobo cara a cara o virtualment molts indignats. Però no són indignats d'aquells de les rastes. Aquests són gent molt cabrejada amb el ferrocarril perquè han de fer viatges drets, sigui a l'hora que sigui, a la línia ferroviària Barcelona-Girona-Portbou. A l'estiu, els usuaris es multipliquen per tres, quatre o cinc, mentre que Renfe (a la qual la Generalitat té contractada per fer el servei) no amplia el nombre de vagons. La companyia actua a la seva bola i amb les formes marcials que l'han caracteritzat des que els governs de la dictadura la van crear, botir i mimar, després de nacionalitzar les diferents companyies que operaven a Espanya. En cap cas funciona com un veritable servei públic.
En aquest moment, si dues persones han de fer el mateix viatge, surt més a compte agafar el cotxe. Amb aquests preus el tren perd tota la seva raó de ser. I mentrestant la Generalitat va obrint expedients a Renfe. És molt probable que els gestors d'aquesta companyia utilitzin aquests papers per embolicar les rates mortes que troben a les vies.
El usuaris més o menys educats en el respecte, no només han de viatjar drets, sinó que han de suportar reiterades exhibicions de mala educació i mal gust: el tuf pútrid de gent que converteix el seu viatge europeu en una competició per saber quines mutacions experimenta el cos després de dies de no tocar aigua. O aquells que ocupen tres seients: un per a ell, l'altre per a la motxilla gegant i un tercer per als seus peus en estat de descomposició. I mentrestant es veu el revisor esquivant motxilles i embalums mentre demana, sense cap mena de vergonya, el bitllet a gent que va dreta, sense renyar a tots aquests indesitjables que semblen haver sortit d'una gàbia.
Cert és que en els vagons sempre hi ha hagut aquell rètol que descriu la capacitat que té amb gent dreta i amb gent asseguda. Aquesta prerrogativa que sempre ha tingut RENFE és el que hauria d'atacar la Generalitat. Que d'alguna manera se li impedís vendre més bitllets que seients hi ha. En qualsevol altre servei, això que fan s'anomenaria "overbooking" o sobrevenda.
En aquest país, fins on m'arriba la memòria, les temporades d'estiu sempre han estat sinònim de trens borreguer i d'impunitat per a Renfe.
