Cartes

Diputació de Girona

sempre és bruta?

Paquita Xarles. girona.

És una plaça bonica, petiteta i ben situada, però no convida a asseure´s ni a passar-hi una estona perquè no és neta. Fa la impressió que ningú mai l´escombra. És una pena!

Faig una crida als responsables perquè ho tinguin en compte, no n´hi ha prou de treure el monument franquista, posar-hi uns jocs per a la canalla i plantar-hi uns arbres. Cal mantenir-la digna.

A Girona, de fet, de zones brutes n´hi ha unes quantes, i aquesta n´és una. A més, al meu entendre, els jocs per a la mainada més aviat hi canten. No era necessari posar-los-hi ja que a la plaça de Catalunya, que és a dues passes, n´hi ha. La plaça de la Diputació té regust d´antiguitat, no hi queden bé els plàstics, i menys la brutícia.

Les riqueses de Líbia

joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà .

En aquesta guerra que ens estan venent dels insurgents contra el poder establert, algú, suposo es cobrarà després els «serveis» prestats per la compra de material bèl·lic.

De fet, ens volen fer creure que són un poble que està fins als nassos de qui els governa, però la veritat és que fan servir aquests emprenyats perquè després les potències es reparteixin «la morterada». Caldrà saber què passarà amb el petroli que tenen, que és molt, les reserves de gas, que són moltes, quan «liquidin» el que ara ens presenten com el «satanàs», però fa dos dies i des de fa més de 40 anys els han estat comprant tota la producció i a l´impresentable el portaven a cos de rei... De fet, és el mateix que en èpoques remotes, l´Església posava en funcionament anar a matar infidels, amb la creu per davant, això sí, però de fet era per poder-los robar el que tenen... Si mireu, només hi ha revoltes als països que tenen riquesa, als que són pobres no els envien ni tan sols medicines ni aliments, no fos que es tornessin insurgents... perquè a canvi de res, aquestes potències, que nosaltres adorem, no fan res per res, i molt menys pel que prediquen, que diuen que és per instaurar-hi una democràcia (?)... És que em foto cada tip de riure, quan llegeixo això...

Gràcies per llegir-me. Un insurgent.

El temps dels metges

Josep Serra Quintana. GIRONA.

Fa poc llegia una carta de queixa d´una persona que constatava el llarg temps que passem esperant a les consultes mèdiques i en general els facultatius no respecten els horaris determinats per ells mateixos. Efectivament, té raó quan sospita que per a ells, els metges, el seu temps és més important. Per desgràcia s´ha generalitzat aquesta pràctica i han assumit un fals rol classista i de superioritat. Crec que ha arribat el moment que comencem a reivindicar i a deixar clar a la classe mèdica que l´acompliment de la seva professió, tan digna com qualsevol altra, ni més ni menys, deixi de ser propietària del temps dels seus pacients. Si no volen veure´ns com a tals, sinó com simples números del ­sistema –sigui privat, públic o mutual–, ­almenys que sàpiguen que som clients d´una transacció de serveis i si el pacte horari no es respecta, cadascuna de les parts ha de tenir la llibertat de facturar el temps perdut a l´altra i demanar un mínim de respecte. Evidenment hi ha excepcions, però n´hi ha massa que s´han acostumat malament i a sobre hem d´aguantar moltes mediocritats en l´exercici de la seva professió. Ho sento, però algú ho havia de dir.

Ja tenim himne

per a la temporada

Jaume Planas Perxachs. BLANES.

Si cada any els nois d´en Pep tenen una cançó per motivar-los abans de sortir a la gespa, d´aquestes que et posen els pèls de punta o et fan bullir la sang, jo els en proposo una en català (per a orgull nostre, cada cop n´hi ha més de la casa: Benvingut Cesc!) del grup banyolí Kitsch i que té la següent tornada: «Càstig càstig és el que necessites/ et convé disciplinar-te una mica/ càstig càstig és el que necessites / càstig, ordre i disciplina».

No cal esmentar a qui va dirigida. Els jugadors sortiran a escombrar el rival. La peça dels Kitsch es troba en el disc Kitsch IV, de 1994.