El balanç de l'any, fins a l'estiu, ha deixat fora de circulació deu mil empreses a les comarques gironines i prop de noranta mil al país, i si tot segueix com fins ara, al desembre les xifres poden ser molt més espectaculars. Aquest és el resultat d'una política econòmica que només es focalitza en el món financer i que s'oblida de l'economia productiva i del treball. Ja poden fer una segona tanda d'ajuts a la banca, i una tercera i una quarta, que al final aquesta no tindrà a qui deixar ni a qui demanar diners.
No cal ser un expert en economia per veure que sense empreses ni treballadors la banca perd el seu sentit, però ara com ara sembla que el món econòmic real està a la cua de les prioritats. Primer cal salvar els bancs i després, si algú queda dempeus, ja veurem què passa. De què serviran tantes injeccions de diners a un sistema financer que ha perdut el nord? Potser seria més lògic pensar en alternatives que anar alimentant una fórmula que quan més s'intenta mantenir viva més mal fa a la societat.
L'abast del desgavell ja fa temps que s'escapa de tota lògica i per aquest camí no sembla que ningú sàpiga com aturar la sagnia.
El sentit comú no forma part de l'ordre del dia i aquest ha estat substituït per una ceguesa immensa que fa que mentre el poder s'escarrassa a mantenir la banca amb respiració assistida, aquest mateix no s'adona dels greus efectes col·laterals. A data d'avui les xifres ja son demolidores i el degoteig d'iniciatives empresarials que veuen frustrat el seu camí segueix augmentant.
La imatge final pot ser un paisatge de carrers plens de sucursals bancàries, sense clients i sense cap més activitat econòmica al seu voltant. Potser és això el que volen, quedar-se sols per no haver de seguir dient que no a empreses com aquelles que avui ja no hi són.
