Aquesta setmana el president Mas ha fet una jugada costosa però magistral. La decisió de retallar la paga de Nadal als membres del Govern i a més de tres-cents alts càrrecs suposa un sacrifici econòmic per a uns afectats que no es queixaran, perquè tot i la rebaixa continuen dins la franja dels assalariats ben pagats, i a canvi aconsegueix prendre la iniciativa en un contenciós que li anava malament -el dels metges- i desviar l'atenció d'un tema que l'estava desgastant, com és el de les llistes d'espera, en el qual els ciutadans estaven descobrint que els volien fer passar garses per perdius amb uns quants quilos de maquillatge estadístic. De sobte ja no es va parlar d'això, sinó del sacrifici del govern, certament suggerit pels metges revoltats, però que ni de lluny suposava la més important de les seves reivindicacions.

Però és que, a més a més, aquest sacrifici no arregla gairebé res. Els 1,8 milions estalviats suposen 0,25 euros per cada català. Francament: els meus ja els hi regalo. I n'hi poso quatre vegades més, és a dir, que hi poso un euro, i dos i tot, si amb això paguem bons governants. Perquè la clau de la qüestió no és el que cobra el Govern, sinó si s'ho estan guanyant. I en això hi ha una mica de tot.

La consellera Irene Rigau, per exemple, està al capdavant d'Ensenyament, que és una de les àrees que han hagut de fer un notable esforç pressupostari, però ha tingut l'habilitat necessària per aplicar-lo sense que s'escoltessin esgarips de dolor pertot arreu. Ha començat el curs amb sacrificis, però a Catalunya es respira una normalitat ben allunyada de la conflictivitat de Madrid.

En l'extrem contrari, el conseller Boi Ruiz, a Salut, ha aconseguit posar a tothom en peu de guerra: els treballadors dels hospitals públics, els dels concertats, els de l'assistència primària, els usuaris dels ambulatoris... no hi ha manera de tancar aquesta ferida, cada cop més inflamada. No és només una qüestió de continguts, sinó de formes i de comunicació. Si al llarg de nou mesos et desperten cada dia amb una nova pessigada, és normal que vegis el futur negre, i aquesta boira en l'horitzó pesa, i molt, en les protestes que han forçat el gest de renunciar a la paga de Nadal del Govern i els alts càrrecs.

En el moment present cal que al govern hi siguin realment els millors, i això vol dir tant capacitat tècnica en la seva matèria, com capacitat política a l'hora de cercar acords per dur a terme allò inevitable sense provocar incendis. I si aquestes habilitats tenen un preu, es paga: hi sortirem guanyant.