L'any passat es va celebrar el centenari del naixement de l'historiador Jaume Vicens Vives i enguany primer el del també historiador Santiago Sobrequés i ara el del matemàtic Lluís Santaló. Tres il·lustres gironins, tres intel.lectuals i tres vides marcades per la Guerra Civil. "Un talent víctima del franquisme". Així va titular aquest diari l'editorial del 24 de novembre de 2001, l'endemà que Lluís Santaló morís a Buenos Aires. Va ser un dels tants talents que es va haver d'exiliar després de la Guerra Civil amb el que això suposava d'estroncament personal i de cost per al conjunt d'una societat que no va poder gaudir del mestratge de persones com Santaló a qui el diari argentí La Nación va qualificar de "matemàtic de fama mundial, una figura senyera de l'ensenyament" quan va morir. Lluís Santaló, exiliat primer a Alemanya i després a l'Argentina, on ja residiria tota la seva vida, va ser un reconegut matemàtic sobre Geometria integral, tema del qual se'l considera un dels fundadors. Són molts els que coincideixen que Santaló hauria guanyat el Nobel si aquest s'atorgués a la disciplina de les Matemàtiques. També va destacar en el camp de la renovació pedagògica i té nombroses obres publicades sobre l'educaciò matemàtica. Ignorat per la grisor intel·lectual del franquisme, queda el consol que va rebre diversos reconeixements a la seva terra natal després de morir el general Franco. Les seves investigacions sobre geometria van merèixer el premi Príncep d'Asturies de 1983. La Generalitat el va distingir amb la Medalla Narcís Monturiol a la Ciència i la Creu de Sant Jordi. Girona també el va reconèixer com es mereixia. Primer el va investir doctor Honoris Causa el 1986, a proposta del Col·legi Universitari, tot i que formalment ho sigui per l'Autònoma, després participaria en la Càtedra Ferrater i Mora i, finalment, es crearia una càtedra de Matemàtiques que porta el seu nom. L'acte de dijous passat manté viu el record d'un gironí universal.
