Sobre el camí natural a la Muga, per «atraure el cicloturisme»
Pitu Fayet.
El passat dijous dia 29 de setembre, atret per la bona notícia de la recent inauguració del camí natural esmentat, vaig decidir fer una passejada amb bici des de Les Escaules a Pont de Molins…
Cal dir que sóc força entusiasta amb aquesta forma de gaudir de l´esbarjo tot fent una mica d´esport dalt de la bici… Em va sorprendre que només d´enfilar el camí a Les Escaules vaig haver de sortejar per un lateral estret una cadena amb cadenat a banda i banda, que barra el pas a tot vianant… Desconec els motius de la instal·lació d´aquesta cadena, suposo que s´intenta evitar el pas de vehicles no autoritzats. No sé per què no s´ha utilitzat el sistema que hi ha en altres llocs de posar unes pilones, desmuntables o no, que farien el mateix servei i evitarien un possible accident. Vull comentar que en el meu cas i en aquest punt, no vaig tenir problema per esquivar tan incomprensible sistema… No sé què pot passar si el trajecte es fa a l´inversa, o sigui, direcció Sant Llorenç, ja que en aquest cas et trobes la cadena a mitja baixada… difícil de parar, ja que el camí és de terra i pedres i qualsevol intent de frenada et portarà irremeiablement a terra.
Més endavant, i abans d´arribar a Molins em vaig trobar una altra cadena de banda a banda de tancament del vial… No anava de pressa però sí que anava confiat, gaudint del paisatge i, la veritat, quan em vaig adonar de la circumstància no vaig ser a temps d´aturar la bici… resultat: estavellada contra la cadena, la bici a un costat i jo a l´altre esgarrinxats els colzes, les cames les mans, l´esquena, etc.
Desconec si aquest sistema «cadenari» és fruit de les negociacions amb els propietaris, de la gestió del Consell Comarcal de l´Alt Empordà, de la direcció general de Desenvolupament Sostenible del Medi Rural, del Sr. Vicepresident de la Diputació, del subdelegat del Govern a Girona, o dels alcaldes del municipis afectats… en tot cas, cal deixar clar a algú que el cul no el tenim per pensar.
Suposo que els Centres Sanitaris de les rodalies estan assabentats de l´acumulació de serveis que tindran si aquesta ruta es fa més popular...
Vaig tornar com vaig poder cap a casa. Quan em recuperi tinc la intenció de fer la resta del camí, això sí, amb molta precaució, conscient que en una baixada, després d´un revolt o en una recta, em puc trobar amb una altra bestiesa...
Aprofito l´ocasió per fer una crida perquè si algú troba unes peces rodones no les llenci… són els meus genolls.
El desemmascarament dels polítics
David de las Heras Muñoz. (Fornells de la Selva)
Benvinguts tots plegats a l´any 2111, per fi els polítics han entès que estan al servei del poble i no al servei d´ells mateixos. Han descobert que no han d´enviar un taló per correu postal per tal de desemmascarar la societat més dèbil, ni han d´eliminar el pagament del Nadal dels funcionaris pel Nadal.
Han descobert que si cobren un xic més que la majoria dels treballadors que treballen al seu país, és a dir, si cobren 1.001 euros, poden sobreviure fent mans i mànigues i no els és necessari cobrar més de 3.000 euros, i si ets president, més de 6.000 euros al mes. És clar, sense comptar les dietes que poden arribar a ser una animalada. Amb això han aconseguit reduir el dèficit un 50% i han pogut donar més ajudes a les empreses per tal que puguin contractar més gent fent baixar l´atur. Alhora, amb aquesta baixada de sou hem pogut construir 5 escoles i hem eliminat barracons.
Al cap d´un any, en analitzar la gestió, han descobert una altra cosa, que si a sobre eliminen els consells comarcals podran contractar més metges i més infermeres per tal de portar el sistema de salut català a l´excel·lència. Alhora podran reduir les ràtios escolars a 15 alumnes per classe i a cada classe hi haurà un ordinador perquè els alumnes puguin treballar de forma interactiva.
Però, és clar, no estem a l´any 2111 sinó que estem al 2011 i el que toca és sentir com volen treure la paga de Nadal als funcionaris. I en cap cas no veig cap partit polític que digui que doni el seu sou per tal que no es deixin de contractar metges, mestres o infermeres. I mentrestant, ells van vivint al seu palau, i sembla que no acabin d´entendre que el seu poble comença a tenir gana, però això està canviant, i si no es posen les piles arribarà un moment en què ningú els farà cas. I aviat els desemmascararem.
Articulista vocacional
Lluís Torner i Callicó. (Girona)
Fa ben pocs dies felicitàvem un conegut personatge gironí, Cronista Oficial de la Ciutat, el prolífic senyor Mirambell, pels seus vint-i-cinc anys d´articles, sobre temes de la nostra ciutat, publicats en aquest Diari de Girona. Avui, en justícia, ens toca felicitar-ne un altre, potser menys conegut que l´anterior, ja que malgrat que s´apunta a tot allò que té un contingut sociocultural -un camp dins del qual és un bon activista- sempre ha procurat passar desapercebut. Es tracta d´en Jordi Dalmau i Corominas, que entre moltes altres activitats que, tot i la seva edat, continua desenvolupant, ara ha complert els vint-i-cinc anys de la seva col·laboració setmanal, a través d´un article que, dijous rere dijous, ha anat publicant en aquest Diari. Articles interessants, sobre temàtiques diferents, però sempre emmarcats dins de l´àmbit de la cultura. L´amic Jordi no és periodista titulat, però és home de ploma fàcil, talment com ho ha demostrat amb els seus múltiples articles, i no tan sols en aquest Diari, sinó també en altres diferents publicacions, entre elles, fins i tot, en alguns fulls parroquials. També, des de la seva pertinença als Amics de la Unesco, ha col·laborat en la confecció de reeixits audiovisuals, aportant-hi fotografies pròpies, i escrivint-ne els guions. Alhora exerceix de President d´una colla d´amics jubilats, entre els quals tenim la sort de formar-ne part, que sota el nom de «Plantem plançons» sortim a caminar, un dia a la setmana, i que fins i tot tenim un himne del qual ell, que en fou un dels fundadors, va escriure la lletra; essent musicada pel mestre David Sunyer.
Per consegüent, a través d´aquest Diari de Girona, del qual, com ja hem esmentat, és un bon articulista, tot i felicitant-lo, ben sincerament, li desitgem que per molts anys pugui seguir fent aquestes interessants tasques vocacionals, en favor de la nostra estimada Cultura.
Indignats al poder
josep M. Roura Coll. (Girona)
El diari diu que els metges demanen que els polítics es rebaixin el sou i tenen tota la raó, tot i que més que una rebaixa de sou és necessària una eliminació de càrrecs polítics, començant pel parlament europeu que de poc serveix, passant pel Senat, traient les diputacions i no pagant sous a molts edils dels ajuntaments que no foten res pero sí que cobren, poc o molt però cobren, i això no es pot suportar, i menys en aquests moments. És hora que aixequem les veus per fer pressió per suprimir tota aquesta disbauxa de diners que servirien per solucionar els problemes que patim. Potser és una utopia però si sempre ens deixem pendre el pèl pels politics malament ho tenim.
