Al-Qaeda i les seves franquícies han segrestat en menys de dos anys set espanyols a l'Àfrica. La freqüència trimestral implica que la marca creada per Bin Laden supera en nombre d'accions contra Espanya qualsevol altra organització terrorista, en contra de les aparences. Per fortuna, cap dels capturats ha mort, però l'entitat islamista ara mateix en té quatre en el seu poder, tots ells cooperants. És a dir, persones de pau en un entorn de guerra, on la seva presència adquireix encara més urgència.
Al Magreb, on diumenge passat van ser segrestats un mallorquí i una madrilenya, les accions són protagonitzades per bandes o Katiba -l'excel·lent novel·la de Jean-Christophe Rufin amb el mateix títol faria innecessari aquest article-, on el bandolerisme precedeix les conviccions religioses. Amb la qual cosa s'arriba a les pretensions econòmiques. Les primeres informacions no descarten que l'acció violenta porti la firma de l'autor d'un segrest precedent de cooperants a Mauritània. En aquella ocasió, Espanya va pagar un rescat valorat en milions d'euros. Amb la intenció ?enco?miable d'estalviar dolor, el Govern estava finançant el següent segrest. Creant més dolor, en la confiança que la seva gestió futura no li correspondria.
L'obligació de no escatimar esforços per alliberar els segrestats, no impedeix que l'Estat institueixi regles menys oneroses per a la solidaritat. La noble finalitat dels cooperants pot comportar la fi dels cooperants, llevat que subscriguin assegurances estratosfèriques. El respecte a les persones que exerceixen aquesta tasca sobre el terreny no s'estén en cap cas a oenagés que només han demostrat la seva perícia per succionar fons públics, mentre presumeixen de situar-se al marge dels governs. I atès que els segrestadors d'Al-Qaeda insisteixen en la recuperació d'Espanya o Al- Andalus, potser convindria dedicar a aquesta organització alguna de les excessives pàgines i reflexions consagrades als etarres rehabilitats.
