Aprofitar la diada de Tots Sants per parlar d'un gran poeta és, sens dubte, una feliç coincidència. Perquè haver conegut en Joan Margarit i una ínfima part de la seva obra és una experiència vivificant, vitalitzant i extremadament grata, com l'empenta, la joia i la gratitud que sentim quan recordem, sense tristor, els nostres morts.
Érem una bona colla els que ens vam reunir al Mas d'en Dorra per escoltar un home quasi savi, a qui li agrada llegir les seves pròpies poesies en públic, tot i que respecta els poetes que no ho fan i fins i tot s'interessa per les lectures d'aquells que ho fan malament. El primer poema que ens va recitar fou Garota, un apassionat relat de covardia i autodestrucció, però que alerta el lector/oient que no val a badar perquè els versos d'en Margarit son precisos, punyents i breus, sense temps per desconcentrar-se. En Joan ha d'haver gaudit de moltes garotades abans d'ésser capaç de descriure la vida d'un eriçó amb tanta veritat i sentiment.
Bilingüe confés i convençut, li van preguntar, ara que està de moda, per la seva catalanitat, sabent que no va començar la seva producció poètica en la llengua de Pompeu Fabra fins l'any 1980. Afirmà que el català és l'únic poble veritablement bilingüe del món perquè no coneixia cap altre que era capaç d'expressar-se en qualsevol dels dos idiomes que parla sense cap mena de discriminació ni problema. De fet, tota la degustació poètica que ofereix a la seva web és bilingüe, gràcies a les seves pròpies traduccions, i fins i tot trilingüe, si tenim en compte algunes traduccions a l'anglès.
Quan era jove, es guanyava les garrofes fent d'arquitecte. Ara que és quasi gran, gaudeix d'una vida entre el Cap i Casal i Colera, un dels pocs indrets de la costa que encara li pareix un veritable poble. Li encanta escriure davant l'horitzó infinit; la seva poesia és com el mar: ara plàcid i calmat i ara ple de ràbia i negror. Va perdre una filla, na Joana. Les paraules que li dedica ens permeten descobrir una part de l'ànima sensible i ferit d'un home fort que ha sofert una gran injustícia. Però la seva pèrdua ens ha regalat a tots els que el podem llegir un poeta il·luminat, que sap parlar de la vida sense avorrir amb els seus versos i que sap distingir tot el que val del que val més que vagi a l'abocador.
Joan Margarit és un home i un poeta amb dos peus a terra, l'ànima "a puesto" el cor trencat i un esperit a dalt del cel.
