La lluita contra el fracàs escolar és un objectiu clar de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat. Divendres passat, la consellera Irene Rigau va presentar un projecte a fi que els mestres fossin capaços de detectar, a l'escola, els trastorns de l'aprenentatge, per fer una intervenció precoç. De moment es va referir a la detecció de la dislèxia, un problema que pot afectar entre el 4% i el 10 % dels escolars. Per a més endavant s'anuncia un projecte per fer el mateix amb els trastorns per dèficit d'atenció (TDAH). És important que els professionals de l'ensenyament disposin de les eines i capacitats per sospitar quan un nen pot tenir problemes d'aprenentatge i així pugui ser atès pels serveis especialitzats. Tota ajuda és poca per evitar el fracàs escolar. Però cal ser molt prudent quan parlem de diagnòstic en un nen. No podem etiquetar! Un nen és una persona immersa en ple procés maduratiu; i que aquest procés admet notables diferències cronobiològiques en els nens normals. Una maduració ben guiada pot desfer els fantasmes de les patologies.

El Dr. Folch i Camarasa parlava dels "nens verds", als quals els manca una estructura neuropsicològica quan entren a l'escola. La seva dificultat es millora amb el pas del temps, deixant que el cervell maduri. L'any 1979, el professor R. D. Snyder va defensar, en un treball, el dret del nen a no aprendre a llegir fins que no s'hagin format les connexions cerebrals que en permetin l'aprenentatge. I això no va en funció de l'edat cronològica. Però també és ben cert que ens cal una orientació diagnòstica per poder iniciar les accions pertinents. La professora Baghdadli, de Montpeller, utilitza el terme "diagnòstic funcional". No es tracta de fer un diagnòstic definitiu que suposi etiquetar un nen, però permet entendre quines són les dificultats que té aquell nen per "funcionar" eficaçment en el seu procés d'aprenentatge i de poder fer un tractament adequat.

I el tema és tan complex que ens hi cal la col·laboració de tots els professionals implicats en la salut integral del nen, per poder-li oferir uns serveis conjunts centrats en les dificultats de cada persona, més enllà dels límits de cada disciplina.

Endavant amb el programa de detecció precoç i tractament multidisciplinari. I benvinguda aquesta implicació dels docents en aquesta tasca. Tan sols vull recordar-los aquells mots que Maimònides inclou en la pregària del metge, i són vàlides per a tots els professionals vinculats amb el nen: "No permetis que m'atorgui el poder d'inventar allò que no existeix; els límits de l'art de preservar la vida i la salut de les teves criatures són tènues i indefinits.