La història de la humanitat està farcida de conflictes per un tros de terra, ja sigui per qüestions de supervivència econòmica (agricultors contra ramaders), per ambició (l'afany de conquerir), per reivindicació (nacionalismes històrics) o per sentimentalisme. I aquest darrer sembla ser el motiu que mou Palamós i Palafrugell en el conflicte juridicoadministratiu que els enfronta per la propietat de les illes Formigues, una taca rocallosa enmig del mar formada per setze illots, amb un interès exclusivament paisatgístic i natural. Costa d'entendre que tal com està el patí i amb les dificultats que planen sobre els municipis, aquest sigui el cavall de batalla entre les dues poblacions, quan ambdues saben que cap de les dues pot fer front al cost que suposaria desenvolupar l'espai com a reserva marina. Fet, que si més no, justificaria la batalla pel pol d'atracció turística que podrien suposar.
Ja em perdonaran, però veient la lluita als tribunals per la propietat de les Formigues, irremeiablement em ve al cap aquella ocupació simbòlica i també de riure de l'illot de Perejil, situat a l'estret de Gibraltar, i reclamat per Espanya i pel Marroc. En el cas de les Formigues, no seria estrany que veient l'interès desmesurat de Palamós i Palafrugell, també s'hi afegissin al conflicte Mont-ras i Calonge, tot i que ara per ara sembla que ambdues poblacions han posat més seny que els seus veïns i no han volgut entrar en una batalla jurídica que no reportarà cap benefici a cap dels dos pobles enfrontats.
Sempre he defensat que alguns paratges han de formar part d'un patrimoni més ampli d'allò que estableix la circumscripció local i, potser Palamós i Palafrugell deixarien de barallar-se si veiessin les Formigues com un dels signes d'identitat de la Costa Brava, com per a molts ja ho són les illes Medes o el cap de Creus. I això és el que els fa més grans.
