No sé si, com diu el senyor Peces Barba, a Espanya li hauria anat millor quedant-se amb Portugal i no pas amb Catalunya. Però del que en pot estar ben segur és que a Catalunya sí que li hauria anat molt millor, infinitament millor. Per argumentar aquesta afirmació em referiré simplement al segle XX i al que portem del XXI. Anem, doncs, fins a començaments del segle passat i situem-nos en el període de la Primera Guerra Mundial, entre els anys 1914 i 1918.
En aquella època el nostre país està industrialitzat, especialment pel que fa al sector tèxtil, per tant, es fan grans fortunes venent uniformes, mantes i tota mena d'articles tèxtils per als soldats, tant a un bàndol com a l'altre. Però Catalunya forma part d'Espanya i Portugal no, per tant, tots els impostos se'n van a Madrid. Ara bé, imaginem-nos, tal com especulava el senyor Peces Barba, que Portugal és llavors una regió d'Espanya i Catalunya un país independent. S'adonen del que s'hauria aconseguit si durant aquell període tant els beneficis de les empreses com els impostos s'haguessin quedat a Catalunya per invertir-los aquí? O sigui, per construir carreteres, ferrocarrils, ports, etc. I només estem parlant d'abans de 1920!
Seguint aquest fil argumental, i amb Portugal com a regió d'Espanya i Catalunya com a Estat independent (per cert, en plena construcció d'infraestructures modernes per l'època), arribem als anys trenta i a l'ascensió del feixisme a Alemanya, Itàlia i Espanya. No m'entretindré ara referint-me a Hitler ni a Mussolini; però evidentment cal esmentar la República espanyola i el cop d'Estat feixista del 18 de juliol de 1936. S'adonen del que ens hauríem pogut lliurar, del desastre que ens hauríem pogut estalviar? En efecte, com a país independent (com ho va ser Portugal) Catalunya no hauria patit la Guerra Civil espanyola. És més, ens ho hauríem mirat amb preocupació, com ho va fer França, però sense patir-la. Per cert, durant l'hivern de 1939 segurament hauríem acollit els refugiats republicans espanyols com a persones i no pas com van fer els francesos amb molts catalans. Per tant, l'any 1939 tindríem un país devastat per una Guerra Civil, Espanya més Portugal formant-ne part, i un país veí, independent, Catalunya, que hauria estat respectat per les bombes i les atrocitats de la guerra i allunyat de la sagnant venjança de la postguerra. Només per estalviar-nos això ja hauria pagat la pena ser independents.
Ara bé, després va començar la Segona Guerra Mundial i d'aquesta no ens n'hauríem pogut escapolir. Després de l'ocupació de França pels nazis ens hauria tocat el torn a nosaltres. Amb un exèrcit català derrotat tan fàcilment com el francès, la vida sota l'ocupació hauria estat molt dura per a la gent d'esquerres; però almenys no haurien mort com a apàtrides en camps de concentració nazis. Tanmateix, després del desembarcament de Normandia, de l'alliberament i del final de la guerra, Catalunya hauria estat inclosa en el Pla Marshall. Estem parlant de 1945, quan Espanya (amb Portugal inclosa, però sense Catalunya) continuaria submergida en el bany de sang de la venjança de la postguerra.
Per tant, i a partir de 1945, Catalunya s'afegiria al progrés industrial enorme que va experimentar Europa occidental. La nostra economia i indústria serien semblants a la d'altres Estats com ara Bèlgica, Holanda, Dinamarca o el nord d'Itàlia. Com a conseqüència de tot això, Catalunya hauria format part del primer grup de països de la Comunitat Econòmica Europea, dels socis fundadors. Però a més, i a partir dels anys 50 i 60, caldria afegir-hi els guanys derivats del turisme. Ara bé, no estaríem parlant pas d'un turisme en un país endarrerit, exòtic i sota una dictadura, sinó d'un turisme en un Estat europeu modern, democràtic, avançat i amb les comoditats i el glamur de la costa meridional francesa. S'imaginen els diners que s'haurien fet en aquestes condicions i el prestigi que encara ara tindria la nostra costa a Europa i al món? Només d'imaginar-m'ho m'estiraria els cabells! Per cert, evidentment, tots els impostos es quedarien al nostre país per invertir-los a Catalunya.
Però potser m'oblidava d'esmentar que durant totes aquestes dècades al nostre país s'haurien produït eleccions a la presidència de la República i al Parlament, i haurien governat partits de dretes, de centre o d'esquerres, com a tot Europa, amb una normalitat democràtica absoluta. Per tant, l'any 1976 no hauríem tingut unes primeres eleccions democràtiques, perquè les hauríem celebrat sempre, ni tampoc cap pacte de silenci vergonyós com la Transició (peculiaritats del país veí), sinó normalitat política, com a França. S'adonen de com serien ara les nostres escoles, instituts i universitats, els nostres hospitals i sanitat pública, la nostra Seguretat Social, la nostra assistència social, les nostres pensions, el nostre nivell i qualitat de vida, les nostres infraestructures (autopistes, carreteres, ferrocarrils i ports), el nostre PIB, la nostra renda per càpita? Més o menys com els de Holanda, Bèlgica, Dinamarca o el nord d'Itàlia.
Finalment, però, hauria arribat l'actual crisi. Espanya, amb el territori de Portugal inclòs, tindria més de 5 milions d'aturats i estaria a punt de ser rescatada. Ara bé, Catalunya, en canvi, formaria part dels països més rics i pròspers d'Europa i la crisi gairebé no l'afectaria. Per tot plegat, tant de bo, senyor Peces Barba, que s'haguessin quedat vostès amb Portugal!
