El programa Àgora, de TV3, va oferir dilluns passat un debat entre representants de les cinc formacions catalanes de l'actual "Congreso". Durant el debat, un dels participants va criticar les constants mostres d'anticatalanisme del PP. (Com, si no, haurien de catalogar-se, per exemple, el recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut, les campanyes contra la llengua, els boicots a productes catalans o les crides per excitar l'anticatalanisme espanyol que, de sempre, rendeix força vots). El tertulià del PP va mostrar sorpresa per l'al·lusió a l'Estatut, assegurant que el PP no podia fer altra cosa, i que hauríem d'estar agraïts, perquè -ironies de la vida- l'amor per Catalunya els obligava a impedir que féssim el ridícul, ja que el text aprovat pel Parlament català, pel poble català i pel Parlament espanyol -després de ser passat pel ribot- era il·legal. I això el PP ja ho sabia abans de passar per l'adreçador del TC, dirigit telepàticament pel seu partit.

El tertulià en qüestió era Josep Enric Millo Rocher, un egarenc que militava al sector més nacionalista d'UDC -enfrontat aleshores a Duran i Lleida- i que va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU entre 1999 i 2003. En no ser triat com a cap de llista, va "fugir" al PP de Josep Piqué, però pel camí va fer una "aturada" a ERC, on no li van garantir un lloc amb "possibilitats" a la seva llista electoral. La carrera política de Millo, d'acord amb la seva coherència ideològica, li va permetre que el 2006 ocupés el lloc que li "corresponia" i fou elegit diputat del PP per Girona. Amb la lliçó ben apresa, ara és l'u per Girona.

PS. De la resta d'acusacions de catalanofòbia, va fer muts.