El 30 d'octubre, la diputada del PP Sra. Soraya Sáenz de Santamaría afirmava que enfront de la reforma laboral del PSOE, en l'alternativa del PP, basada en les 71 esmenes que van presentar al projecte de llei de mesures urgents de reforma del mercat de treball el juny, s'aposta per possibilitar "acords més amplis" entre empresaris i treballadors, fomentar el contracte indefinit i "donar a les empreses i treballadors un marge que els permeti posar-se d'acord perquè, en temps de crisi, es protegeixi el treballador perquè el que cal evitar és que es perdin llocs de treball". Les propostes del PP es recullen en el seu programa electoral, amb el títol "Lo que España necesita", presentat el dia 1 de novembre. Cada apartat s'inicia amb un diagnòstic de la situació, al qual segueixen els objectius que es marca el programa, per concloure amb les mesures que, a parer del PP, faran possible assolir-los.
En l'epígraf que centra la meva atenció, "Ocupació segura i flexible per a tohom", s'emfatitza la gravetat de la desocupació que pateix la societat espanyola, s'acusa les institucions i regulacions del nostre mercat de treball d'incapacitat per donar resposta a aquest problema, i es critica allò que es qualifica de segmentació del mercat de treball i el seu impacte especialment negatiu per als joves i les persones amb contractes temporals, que ha portat a la destrucció d'ocupació per la via de les extincions contractuals i la no utilització d'altres mecanismes d'ajust.
Enfront d'aquesta ombrívola situació laboral, l'objectiu del programa és, prenent com a punt de referència "les millors experiències dels països europeus que han vist passar les crisis sense pèrdua d'ocupació" (sense especificar a quins es refereixen) crear un mercat de treball més "just, segur i flexible", amb garanties tant per als ocupadors com per als treballadors, amb una aposta decidida per les polítiques de formació i capacitació permanent del personal.
Potser el més cridaner, i que caldrà esperar a veure com es concreta en la pràctica d'un suposat govern del PP, és la referència expressa a la supressió de "la segmentació entre treballadors temporals i fixos com a garantia de cohesió social".
Quines mesures es proposen per aconseguir els objectius marcats? Avís per als juslaboralistes: s'anuncien noves reformes de la normativa laboral, que ara es qualifiquen d'"integrals" que podrien afectar, si s'aplica el programa, cinc grans àmbits del Dret del Treball, entès aquest ara en la seva accepció més àmplia de Dret Social: "la contractació, la negociació col·lectiva, el sistema de relacions laborals, la formació orientada a l'ocupació i la intermediació". Examinem les propostes:
El document aposta per "simplificar la tipologia de contractes laborals per reduir la temporalitat i donar expectatives d'estabilitat, flexibilitat i seguretat a tots els treballadors i empreses". Voldrà dir això que es modificarà l'article 15 de la llei de l'Estatut dels Treballadors? Hi haurà nous canvis en la regulació del contracte en pràctiques i del recentment posat en marxa contracte per a la formació i l'aprenentatge? Es modificarà el contracte a temps parcial per donar més flexibilitat a la part empresarial en l'ordenació de la distribució del temps de treball? Es pot pensar en la possibilitat de reincorporar, tal com es demana des d'alguns àmbits empresarials i de la doctrina juslaboralista vinculada al sector empresarial, el contracte temporal de foment de llocs de treball (sense causa) durant un determinat període de temps? S'atreviria el PP a engegar l'anomenat "contracte únic", tan demandat des d'alguns sectors del món econòmic i tan limitat jurídicament parlant per la normativa internacional i per la mateixa Constitució?
Molt més clara és la proposta de reforma del marc normatiu vigent de la negociació col·lectiva. El document programàtic, que guarda indubtable sintonia amb alguns documents empresarials i propostes emanades d'alguns sectors juslaboralistes vinculats al món empresarial, concedeix prioritat al conveni col·lectiu d'empresa i pretén atorgar una àmplia llibertat a les parts negociadores perquè la negociació s'ajusti als àmbits territorials o sectorials que siguin (per a qui? em pregunto) més òptims "per assegurar la competitivitat econòmica, la sostenibilitat de l'ocupació i la unitat de mercat".
Respecte a la prevalença jurídica d'allò acordat en seu empresarial (amb una redacció que demostra el coneixement de la matèria per part de qui ha elaborat el text) el programa és clar, i en la mateixa línia anaven algunes de les tesis del PP en la reforma laboral de 2010: "Tindran prevalença en qüestions salarials i condicions de treball els convenis o acords d'empresa que pactin els empresaris i els treballadors". Sembla que per aquesta via, i per la de la següent proposta recollida en el document, que aposta per introduir "mecanismes efectius de flexibilitat interna en les condicions de treball en les empreses que millorin la seva adaptació als canvis en els mercats i promoguin el manteniment de l'ocupació", la idea de la reforma és molt clara: no importaria que hi hagués convenis d'àmbit superior a l'empresa, en els quals ara poden fixar-se les regles del joc obligatòries en àmbit empresarial, ja que tant per la via d'un conveni col·lectiu com per la via de l'acord d'empresa podrien establir-se aquelles condicions salarials i de llocs de treball que la part empresarial i la representació unitària o sindical del personal en l'empresa consideressin més adequades. Està per veure si la reforma aniria un pas més lluny i permetria la modificació unilateral per part empresarial d'acords col·lectius en determinats supòsits en els quals no és possible d'acord amb el marc normatiu vigent.
Finalment, no es concreta més la referència genèrica a afavorir l'adequació de la regulació laboral "a les necessitats específiques d'autònoms i microempreses", encara que sí s'afirma que l'esmentada reforma hauria de proporcionar "més flexibilitat i capacitat d'adaptació". En qualsevol cas, no està de més recordar, per si algú ho ha oblidat, que ja existeix aquesta regulació pròpia en àmbits com les extincions per causes objectives, els expedients de regulació d'ocupació, o l'elecció de representants del personal, per esmentar tres exemples significatius.
Bona i crítica lectura, per a qui ho desitgi, d'aquest i de tots els altres programes electorals.
