Les eleccions espanyoles es presenten com una pantomima organitzada per qui està al poder per mantenir-lo. Una rutina que només pot convèncer la parròquia dels convençuts. Un aparador propagandístic d'un règim que pretén legitimar-se davant els exclosos -els cada vegada més milions d'exclosos!- fent-los creure que se'ls respecten els drets pel simple fet que poden dipositar la papereta a l'urna. I el dret a l'habitatge? I el dret al treball? Desafecció? I tant! Vegi's el discurs dels polítics en campanya: els que governen prometen que faran el que no fan ara que governen, i els que segons totes les enquestes guanyaran per golejada, prometen que no faran allò que sabem que faran. Indignació? Cada dia més! Així és com se sent la nova generació, que se sap condemnada per sempre, mentre veu com els partits van col·locant la seva gent i ocupen, miserablement, places ad hoc a la UdG, la Diputació o l'Ajuntament. Sí senyors, aquests són els nostres polítics. Han jurat vassallatge a l'amo capitalista. I ara juguen a eleccions. Eleccions? Una pantomima tolerada pel senyor feudal capitalista mentre els polítics el rebin amb una cordial genuflexió.
