Llevat d'un terrabastall impensable abans de l'obertura de les urnes, els ciutadans espanyols decidiran avui que el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, recuperi el govern després de quasi vuit anys a l'oposició. El PSOE pagarà, previsiblement amb duresa, la profunda crisi econòmica i l'actitud passiva de Rodríguez Zapatero durant la primera fase d'aquesta. Un brillant ministre com Alfredo Pérez Rubalcaba no ha pogut capgirar la tendència durant la campanya electoral. L'última paraula la tindran avui els electors, però tot apunta a una àmplia majoria absoluta del PP. A banda de conèixer la magnitud de la derrota socialista i del que passarà a Andalusia i el País Basc, els resultats de Catalunya protagonitzaran una de les principals incerteses de la jornada electoral. Totes les enquestes han mantingut els socialistes com a guanyadors, però amb un marge tan estret que qualsevol resultat és possible. Es dóna per segura la crescuda del PP, que podria obtenir els millors resultats de la seva història a Catalunya. L'interès per la decisió dels electors catalans no és redueix només a saber qui guanya. Encara que avui s'escull el president del govern espanyol, el resultat que es registri pot tenir una gran transcendència en el futur més immediat de la política catalana. D'altra banda, el que resulta incomprensible, sobretot amb la imperiosa necessitat d'adoptar mesures urgents contra la crisi, és que haurà de transcórrer almenys un mes per a la investidura del nou president. En aquests últims dies, Ruiz Gallardón (PP) i Duran i Lleida (CiU) s'han pronunciat sobre la conveniència d'accelerar el procediment. Sembla que no serà possible. Al Regne Unit, que també tenen una monarquia parlamentària com a Espanya, David Cameron va guanyar les eleccions el 6 de maig de 2010. Cinc dies després ja exercia de primer ministre.
