Fa una seixantena d'anys que unes persones estrangeres van establir-se a la ciutat de Girona com a professors i responsables de l'acadèmia Berlitz, que ja era coneguda a tot el món; ensenyaven anglès, francès i alemany. Va estar ubicada durant molts anys a la travessia del Carril, entre la plaça Poeta Marquina i el carrer Santa Eugènia. Era més aviat modesta perquè eren pocs els qui aleshores volien millorar o aprendre una llengua estrangera: arquitectes, metges, enginyers, directors d'empreses importants, etc. que volien participar en congressos internacionals i treure'n tot el profit possible. A la majoria d'instituts només s'ensenyava francès. Més tard, l'ensenyament de llengües estrangeres va canviar molt i començaren a obrir-se acadèmies particulars. Els seus alumnes eren majoritàriament estudiants (universitaris i de batxillerat) o persones relacionades amb el turisme, i veien la necessitat de dominar, la llengua anglesa o francesa.
Va ser a l'any 1979 quan s'inaugurà l'escola d'idiomes Eica i pocs anys després, el 1984, l'Escola Oficial d'Idiomes obria a Girona, fet que permetia als seus alumnes obtenir un títol oficial per poder acreditar els seus coneixements de la llengua que hi havien estudiat. Cal reconèixer que aquesta iniciativa fou de la Cambra de Comerç, que la considerà necessària per poder incrementar el comerç internacional amb països del llavors recentment nascut Mercat Comú Europeu. Però alhora ocasionà una disminució en el nombre d'alumnes matriculats en la majoria dels centres privats. Se'ls donà les raons i explicacions pertinents de per què s'havia impulsat l'EOI-Girona, però no se'ls va poder convèncer del tot.
Quan un parell d'anys més tard vam coincidir en un acte acadèmic amb la directora de l'Eica -una veritable emprenedora-, ens comentà que aquesta nova activitat cultural havia provocat un augment d'alumnes al seu centre, i anava recuperant les xifres d'estudiants. Resultava que amb l'EOI a Girona, molta gent decidí estudiar algun idioma i aleshores -igual que passa actualment- no pogueren acceptar totes les peticions i les persones més interessades a aprendre una llengua estrangera van matricular-se als centres particulars; això els donà una bona empenta.
Per acabar, ens permetin comentar el següent: En començar el curs 2003-04, s'obrí l'EOI de Figueres, que ja té uns 800 alumnes -més de la meitat de llengua anglesa- però ja no es veu com una competidora, perque aquest curs 2011-12 l'Eica ha inaugurat una nova escola d'idiomes privada a la capital de l'Empordà. Això indica que tenen clar que no la perjudicarà i ja saben que sempre és possible augmentar la captació d'alumnes amb l'ajut de la competència.
