el Partit Popular ha guanyat les eleccions generals per golejada. Els socialistes han sofert una derrota anunciada. Alegria, alegria!
Ara ens assabentarem del que és bo, bonic i barat. Ben aviat s'esvairan els núvols negres de la crisi per aparèixer un cel blau resplendent, senyal d'un nou demà de felicitat i opulència. Somiar perdius, somiar despert i somiar truites... Prometre el món i la bolla.
La fantasia d'un país imaginari, meravellós i fantàstic, que deixarà enrere un període d'inquietud, incertesa i temor.
Els vencedors auguren el retorn a un paradís perdut que ja s'albira a l'horitzó, quasi a tocar. Ells tenen la panacea per a tots els mals passats, presents i futurs.
Oh, albíxeres! Aquesta és la píndola que volen fer-nos empassar perquè creuen que hi ha molts ingenus, crèduls, innocents, confiats, càndids i resignats.
Ai, las! Res, però, serà de color de rosa, com ho pinten. Abans d'assaborir un futur d'excel·lència adduiran que s'ha de passar una temporada a l'infern.
No serà per fer la punyeta a la gent sinó perquè s'han de purgar els pecats dels anteriors governants, culpables de la difícil situació econòmica. Una vegada assenyalats els responsables, tot estarà permès a l'hora de fer pagar els plats trencats a la ciutadania.
Sang, suor i llàgrimes... per a alguns. Tocarà estrènyer el cinturó i acceptar mesures severes sense dir ni piu, sense protestar perquè són essencials per posar rumb a la terra promesa. Després d'una estada infernal, sense límits precisos ni durada establerta, encara mancarà una etapa en el purgatori amb una dieta d'oli de ricí per evitar noves vel·leïtats sobre una educació pública de qualitat, una sanitat per a tothom i uns serveis socials a l'abast dels més necessitats.
Totes aquestes petites foteses hauran desaparegut per art d'encantament després de retallades brutals, com demana l'Europa de Merkel i els seus acòlits. Riure per no plorar.
En resum, els "mercats" posaran a prova la paciència i, també, la indignació del poble. Per tal d'evitar qualsevol esclat social, no es dubtarà en restringir els drets de vaga, de reunió, de manifestació, d'associació i de negociació col·lectiva.
Prou de pessimisme agònic! No val arronsar-se ni fer mutis. S'ha de donar la cara!
Si hom s'ajup i admet bastó, triomfarà la teràpia de xoc amb retallades salvatges, com a Catalunya. Si hom vol lluitar, aleshores "caldrà que digui / de seguida prou, / que vulgui ara / caminar de nou, / alçat, sense repòs, / per sempre més... ja l'amo de tot, / no gos mesell, / sinó l'únic ?senyor".
