El període comprès entre els anys 2003 i 2010, l'únic des de la recuperació de la democràcia que CiU no ha governat la Generalitat, va ser definit com a travessia del desert dels nacionalistes tot i que sempre havien continuat essent la força més votada. Durant bona part d'aquell període, CiU només governava una Diputació, la de Tarragona, i Sant Cugat del Vallès era la seva alcaldia més important. La suma del guirigall de tres governs en un del tripartit, la crisi econòmica, que ha castigat a qui governava, i l'estabilitat interna que ha mostrat CiU en els moments més difìcils han capgirat el mapa polític català i ha atorgat a la federació nacionalista les majors quotes de govern que mai ha tingut. Després de recuperar el Govern català el novembre de l'any passat, van guanyar per primer cop unes eleccions municipals a Catalunya, gràcies a les quals han aconseguit manar a les quatre diputacions -el transatlàntic que és la de Barcelona no l'havien tingut mai- i en ciutats com Girona i Barcelona on sempre havien perdut. La cirereta del pastís d'aquest triplet electoral ha arribat amb les eleccions generals, en les quals també s'han imposat per primera vegada. Paradoxalment, no han aconseguit, ni molt menys, els seus millors resultats. En les quatre eleccions que es van celebrar entre 1986 i 1996, CiU va obtenir més diputats, fins a un màxim de 18, i més percentatge de vots. Llevat de les dues grans estirades socialistes (1982 i 2008), la diferència entre ambdós partits sempre havia oscil.lat entre un i tres diputats. Amb els resultats de diumenge, CiU tanca un cicle de tres victòries consecutives, dues amb una gran acumulació de poder -catalanes i municipals- i una altra de més emblemàtica que efectiva, les generals de diumenge, ja que amb l'àmplia majoria absoluta del PP queda limitada la seva capacitat d'influència a Madrid. En qualsevol cas, una majoria dels catalans han dipositat la seva confiança en CiU. Ara correspon a la formació que lidera Artur Mas administrar-la amb cautela. A l'hora de governar sempre és bo tenir present l'exemple d'Aznar malbaratant una majoria absoluta. Els ciutadans no firmen mai un xec en blanc.