Per què, aquella arruga al capdavant dels triomfadors -parlem d'Espanya-, que no s'esborrà en cap moment de la nit? Per què una estranya paraula -que sembla sortida d'un criptograma-, no els deixa dormir?
És com una paraula màgica: AMAIUR. Poseu-hi sal i pebre; deixeu aflorar el somriure per ajudar a una reflexió profunda? "A MAIURem Dei Gloriam." Al capdavall són vots amassats per les prohibicions de l'Espanya centralista. O, com deia l'àvia Agneta: "Al capdavall del sac es troben les engrunes."
Les mateixes engrunes que ha recollit el PSOE, fruit d'una escombrada històrica que ja veien venir, però que mai no s'haurien imaginat que fos tan entramuntanada. Les llàgrimes contingudes de la ministra de l'Exèrcit eren dignes d'un Esperpento de Ramón del Valle Inclán, mentre a Sevilla el Senyor Guerra oferia a Madrid un pírric premi de consolació.
El polític -la dona i l'home que han fet de la política una professió- saben agafar-se la vida amb humor? No és una pregunta capciosa. Resseguim amb el pensament (no s'hi val fer ús de la moviola) els rostres que la nit de diumenge passat entraren en la nostra retina. Rostres seriosos, joiosos, circumspectesÉ Rictus als llavis o mirada baixa; alegria poc dissimulada, o dissimulada tristesaÉ Una mica de sal i pebre, homes i dones que teniu a les mans el futur de fer i desfer l'Espanya carpetovetònica!
El premi se l'ha endut l'electorat. La maduresa d'uns homes i dones que han exercit conscientment el seu vot. A l'Altiplà, eren vots cantats; tenien gaire res més? A Euskadi han compartit la majoria absoluta, nacionalistes i abertzales. A Catalunya, s'ha renovat la confiança als nacionalistes, malgrat la sal i el pebre d'unes retallades blasmades pels uns, recomanades per la Unió Europea, i fetes al moment just. Ben diferents de l'oportunisme electoral d'altres grups.
