Les generacions a cavall del canvi de segle viuran -viurem- dues circumstàncies molt especials. Una, el final d'una manera de viure -l'estat del benestar- avortada abans de desenvolupar-se a causa de l'avarícia d'una minoria sense escrúpols. L'altra, el principi del final de la vida, si més no de la que ens ha explicat la teoria de l'evolució, "gràcies" a gairebé els mateixos, indiferents a les conseqüències de la seva acció contra la natura amb l'excusa del desenvolupament industrial i -diuen- econòmic de la humanitat.
Estic convençut que no en sortirà res de bo de la cimera de Durban, on 194 països diuen que buscaran un acord contra el canvi climàtic. Uns, per mantenir un suposat progrés que els proporciona una classe de vida sense limitacions; i uns altres, per incrementar un minso o nul desenvolupament, lògic esquer per atansar-se als primers, costi el que costi. I, enmig de tots, el planeta se'n va a fer punyetes, juntament amb la immensa majoria dels que hi vivim i, el que és pitjor, dels qui hi viuran els propers temps, que trobaran ja un hàbitat en total decadència.
Però m'agradaria que, en el futur, nosaltres, els qui no tindrem més nom a la història que el d'"aquelles generacions" que van destruir el planeta, no fóssim recordats com els "dolents" de la pel·lícula. Per això proposo fer públics els noms dels homes i països, que d'una manera o d'una altra han contribuït a la catàstrofe. I que aquests noms siguin enviats en unes plaques a l'espai, perquè les generacions futures o extraterrestres sàpiguen qui va destruir la vida i el planeta blau.
(Aleshores em va despertar un "contrasomni": "I tu creus que algú enviaria aquesta placa?").
