Hi ha molta gent, sobretot al nostre país, que ignora les "bones maneres" de taula. I no parlem pas de coses molt rebuscades, sinó elementals. Per exemple, cal posar-nos el ganivet a la boca, i fins llepar-lo, com tanta gent fa?

Les maneres de taula no són una mera qüestió de protocol o de mania, sinó que són un reflex de la convivència. Les maneres de taula o "comport" -que era el preciós nom que se'ls donava- eren refinades a la Catalunya medieval, tal com podem veure al manual del s. XIV Com usar bé de beure e menjar, de Francesc Eiximenis. Aquest frare gironí, professor universitari europeu, bisbe d'Elna i conseller de la ciutat de València (això no són els Països Catalans?) escriu que "si has a servir, guarda que ans que los convidats se asiguen sia apparellat e endreçat tot ço que mester hajes, ço és, coltells esmolats, talladors e escudelles e greals (gresals, plates) taula endreçada e aygua a mans ab tovalles netes apparellades, ventalls si temps n'és". Com veieim, no es descuidava cap detall. Els catalans empraven un plat per cada comensal, forquilles, ganivets i tovallons, mentre que el vi era servit en copes de vidre (cosa excepcional a l'època, ja que la gent rica preferia l'argent). Igualment ja existia el menjador -tinell si pertanyia als palaus- i la taula fixa amb els seus seients, a part de les "taules plegadisses" per si es presentaven nous convidats. Aquest, doncs, va ser, culinàriament, un país de referència, admirat a Itàlia i arreu per la seva cuina. Així ho testimonien Platina (humanista del s. XV), Martino de Como (cuiner, s. XV) o documents diversos (com del cardenal Francesco Gonzaga, que parla dels "coberts a la catalana"), i fins a Grimod de la Reynière (finals del XVIII), el primer periodista gastronòmic de la història.

Catalunya i Itàlia anaven a l'uníson en el refinament del menjar: i, no obstant, aquesta aportació catalana encara és poc coneguda, fins i tot en els ambients acadèmics i cultes i, no cal dir, en els mitjans de masses: per exemple, en un programa de TV anomenat El Favorit, es feia menjar els Borja com porcs, contravenint qualsevol realitat històrica. Taula, forquilla, ganivet, tovalló: tots aquests elements de polidesa i civilitat en el menjar són usats pels catalans medievals (els castellans els desconeixien), cosa que està exhaustivament demostrada per diversos documents -sense oblidar la literatura, com el Tirant lo Blanc-. En canvi, ens afartem de veure àpats medievals (millor dit, pels plats que solen donar, com a Banyoles, a la festa de les Aloges) en els quals ni els ingredients, ni les coccions, ni la forma de servir-los o menjar-los no tenen quasi res a veure amb l'original. I estem parlant d'espectacles organitzats pels ajuntaments, que s'haurien de documentar, que no costa gens. Això ho fem extensiu als sovint suposats "mercats medievals", on hi podem trobar, entre altres amenitats, qui hi ven xocolata, com és ben sabut un típic ingredient del segle XIV!