El Barri Vell de Girona, en blanc i negre

Una cambrera mira sota la faldilla de la Beneta, el cap gros de la Fal·lera Gironina vestit de monja benedictina, en una imatge de l’any 2015 al carrer de la Força, amb el títol Buscant l’arca perduda. Una noia fumant després d’una manifestació, en una imatge titulada El cigarret de després, captada a la plaça del Vi, l’any 2023. Són dues de les fotografies que formen part de l’exposició Gent pel Barri. Retrat de carrer al Barri Vell de Pep López. És advocat i apassionat a la fotografia. La mostra és una selecció de les més de 4.000 fotografies que ha anat tirant al llarg d’una dècada pels carrers del casc antic de la capital gironina.  

L’exposició es pot veure, fins a finals de mes, al Centre Cívic Barri Vell - Mercadal. Totes les fotografies són en blanc i negre i s’han fet amb una de les setanta càmeres que té casa: una antiga càmera analògica Hasselblad 500 C/M de l’any 1975, amb negatius de 6x6 centímetres i amb tots els ajustaments manuals: sensibilitat, obertura, velocitat i enfocament. «És semblant a la que portaven Neil Armstrong i companyia en el primer viatge a la Lluna», explica l’advocat- fotògraf. L’aparell no passa desapercebut: «Fa anys, un noi m’atura pel carrer i em diu: “Carai, és una Heineken, no?”», recorda rient. La resta de càmeres que té les ha anat comprant quan com a relíquies o els hi han regalat. 

La resta del procés de revelat de les fotografies l’ha fet a mà al seu laboratori, des del revelat dels negatius fins al positivat amb productes químics i paper fotogràfic sota la corresponent llum vermella. «El blanc i negre té un punt poètic i una mica vintage que m’encanta», indica Pep López. Les fotografies estan totes positivades amb un mètode conegut com lith, que dóna un contrast alt i un gra molt definit, ressalta.

L’exposició es va inaugurar fa uns dies enmig de l’esdeveniment Temps de Flors, quan la ciutat -sobretot el Barri Vell- pateix una explosió de visitants per terra, mar i aire i on fer fotografies a detalls concrets es converteix en missió impossible perquè sempre hi ha algú passant embadalit disposat a entorpir el moment del clic final. Aquests dues és impossible caminar per un pont sense topar amb un braç, parelles fent-se selfies o grups perseguint un guia amb un paraigua alçat. 

L’exposició defuig de l’ambient de les masses, tot i que López sí que té guardades fotografies de turistes. Tampoc hi ha cap imatge de tot el període de la pandèmia, tot i que també en té. La casualitat de la tria ha provocat que cap fos prou bona per a la selecció final. A la mostra hi ha músics de carrer (un flaviolaire, un violoncelista que toca en un aparador on hi ha el pòster d’una flamant model amb poca roba, o una banda hipster), gent que simplement passeja, persones fumant, cap grossos i escenes del que podrien fer pensar que s’està retratant la vida quotidiana d’un poble però que en realitat és el rovell de l’ou d’una de les capitals de Catalunya. N’hi ha una que el captiva. És la d’un home assegut sobre una pilona amb dos gossets. Li va posar per títol In illo tempore, perquè li recorda «quan el barri era un barri de veritat, abans que canviés tant». «Hi ha una greu gentrificació al Barri Vell i a altres zones de Girona, que ha perjudicat moltíssim la vida de barri i la convivència de la gent. El turisme massiu i sense límits de cap mena em sembla nefast», insisteix.

A la mostra també hi ha castellers, parelles abraçant-se o imatges de persones que han assistit en manifestacions. El Barri Vell és, de fet, un dels punts on les protestes solen freqüentar, possiblement perquè hi ha l’Ajuntament. Hi ha una imatge on un jove porta una bandera comunista i una altra que ha batejat com a Antifeixistes on s’hi dos joves encaputxats i amb passamuntanyes. López explica que quan van veure que els hi tiraven una foto no ho veien gaire clar, li van preguntar per què ho feia i es van acabar cobrint la cara per si les mosques. Era a la plaça del Vi, a principis de l’any 2020. Cada foto de la mostra té la seva història a darrera. N’hi ha una on una ombra observa les cases del riu l’Onyar, entre les quals l’única que és blanca, la Casa Masó. La imatge es va fer amb un sol negatiu i dos dispars i es diu Doble Exposició.

A la inauguració hi van ser, entre d’altres Manolo García i Quimi Portet, els dos components d’El Último de la Fila, a qui coneix per temes laborals passats. Nascut a Arbúcies fa seixanta anys però resident al Barri Vell de Girona des de fa 25 anys, considera que el barri «ha canviat radicalment i en negatiu». Relata que «el preu dels habitatges s’ha disparat i això ha fet fora, i el procés segueix, molta de la gent que hi vivia», lamenta. Hi ha «pisos turístics a dojo, bars i restaurants orientats a turistes amb alt poder adquisitiu, sovint amb la carta en anglès, botigues de bicicletes que surten com bolets, tot plegat un desastre», insisteix. « El teixit de barri que hi havia ha desaparegut i difícilment serà recuperable» lamenta Pep López. De fet, l’exposició i vol servir per deixar palès que en deu anys «el barri ha canviat moltíssim» i per recordar em nostàlgia «com era abans».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Aquesta passió per la fotografia analògica li va entrar a les venes per «culpa» d’un conegut seu d’Arbúcies, Josep Guiolà, que li va ensenyar la tècnica que ara practica i que el portarà a portar l’exposició a d’altres centres cívics. La seva passió per la fotografia la portat a exposar en altres espais. Per exemple, aquest proper agost participarà a la biennal de fotografia d’Olot amb una sèrie de fotos analògiques també en format molt gran. Li fa il·lusió participar-hi però aquesta del Barri Vell és la més espai del tot perquè significa «exposar prop de casa».

Subscriu-te per seguir llegint