Luis de Guindos és l'únic espanyol que es va atrevir a ensenyar economia a Rajoy. Per tant, va ser premiat amb un ministeri. Se li va aplicar el mateix raonament que va recompensar amb la presidència de Telefónica l'únic nen que va voler seure al costat d'Aznar al col·legi, Juan Villalonga. El nou ministre ja disposa de les dades oficials, sense la imprecisió ni contaminació que ennuvola la visió dels analistes externs. Ha conclòs que la situació empitjorarà, amb recessió i augment de l'atur. Ha caigut. Hem de suposar a més que un alt directiu de Lehman Brothers identifica els símptomes de l'enfonsament. Estem perduts.
La multiplicació de l'atur es produirà malgrat que Guindos ha abandonat la seva butaca en una dotzena de consells d'administració, cosa que ha generat les recol·locacions subsegüents. Agraïm la sinceritat al representant de Lehman Brothers al Govern, però ens assalta la inquietud que ?oblidem la lectura conscienciosa de la lletra menuda del contracte electoral. Vam creure entendre que l'arribada del PP a la Moncloa seria un bàlsam, i no la simple ocupació del poder que la dreta creu divinament assignat. A part, continuaria en el càrrec un ministre de Defensa que anunciés que perdrà la guerra?
No cal un ministre per dictaminar que l'economia va malament, el seu càrrec va ser concebut precisament per arreglar-la. La treva al nouvingut tempera la reacció cap al professor de Rajoy. La sagnant campanya contra Zapatero pot persuadir que caldrà invertir uns mesos en l'extermini de la seva suposada plaga. No obstant això, ni l'incansable parròquia popular acceptarà que es necessita una dècada per culminar el procés terapèutic.
Cada vegada s'entén menys la urgència de l'avançament electoral. El trauma de la caiguda de Guindos ha d'ajudar-lo a accelerar els tràmits del redreçament que no va aconseguir a Lehman Brothers. Del contrari, s'estendrà la sospita que les circumstàncies econòmiques s'intensifiquen arran de l'arribada del PP al poder.
