El museu dels Sants supera els 8.000 visitants l´any 2011

Montse Mallol i eduard bech. directora i tècnic responsable del museu dels sants d´olot.

El Museu dels Sants està d´enhorabona per les bones xifres de visitants obtingudes el 2011 en comparació als anys anteriors. Han passat pel Museu, a dia d´avui, més de 8.400 persones, això significa un increment del 37% respecte als visitants de 2010 i un 14,6% respecte als de 2009 i 2008. L´augment en el nombre de visitants respon a la voluntat del museu d´apostar per la qualitat en la seva programació i oferir activitats d´interès general, alhora que en proposa també d´altres de més tècniques orientades a aconseguir un primer contacte professional amb alguns oficis.

Aquest any les activitats més destacades, i que han fet augmentar les estadístiques de visitants, per ordre cronològic, han estat l´exposició Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el Modernisme, que es va poder visitar del 25 de març al 17 de juliol. La mostra va reunir més de trenta peces de l´escultor modernista que es van relacionar amb peces produïdes per alguns tallers d´Olot. Algunes de les peces formaven part de col·leccions particulars, per tant difícilment accessibles al gran públic, i d´altres formaven part de col·leccions d´institucions com el Museu d´Etnologia de Barcelona, el Museu del Modernisme Català o el Consorci del Patrimoni de Sitges. Amb motiu d´aquesta mostra es van acostar al museu més de 1.000 persones.

Un altre dels projectes importants d´aquest any 2011 ha estat el Taller de vitralls que es va impartir els dissabtes del mes de juliol. Els alumnes que hi van assistir van poder elaborar el seu propi vitrall seguint la tècnica de l´emplomat i el seu treball es va traduir en una exposició que s´inaugurava al museu el dia 2 de setembre i que es va poder visitar fins al 15 de novembre. Aquest taller va ser una aposta clara per acostar l´ofici de vitraller a tots els interessats, es va convidar a impartir el curs al mestre vitraller Joan Serra, propietari del taller L´Art del Vitrall de Sabadell. El curs es va vincular als diferents exemples de vitralls que es poden veure a la primera planta del Museu dels Sants. Altres activitats destacades són les conferències fetes al llarg de l´any, la primera en relació amb l´exposició de Lambert Escaler que aprofundia en la producció d´imatgeria popular al taller barceloní «El Ingenio». El convidat a fer-la va ser Jan Grau, especialista en cultura popular, tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus el Museu dels Sants va convidar Miquel Pujadó a impartir una conferència-concert que tractava el modernisme des de la literatura; i finalment Àngel Quintana, professor d´Història del Cinema de la Universitat de Girona va impartir la conferència «Pot el cinema filmar allò invisible? La complicada relació entre les pel·lícules i el misteri de la transcendència», un cop acabada la conferència es va projectar la pel·lícula Thérèse, del director francès Alain Cavalier.

A tot això hi hem de sumar les activitats ja consolidades, que any rere any es desenvolupen des del Museu: activitats educatives destinades a un públic escolar, la participació a la Mostra de Pessebres a Olot, participació en les activitats de la Cua del Drac sumant-nos a les Nits al Museu... Per no citar una a una totes les accions programades, acabarem aquest repàs posant de manifest la bona acollida per part del públic de la proposta iniciada per les fires de Sant Lluc d´Olot, amb activitats dirigides al públic familiar, altres de dirigides a un públic general, i la més ben rebuda de totes, les visites guiades programades els diumenges al migdia que van atraure un bon nombre de ciutadans d´Olot i visitants de fora interessats en l´ofici d´imatger.

Voldríem acabar fent nostres les paraules de Pepe Serra, actual director del Museu Nacional d´Art de Catalunya i, fins fa quatre dies, director del Museu Picasso de Barcelona: «Quina és la missió del museu? Aportar valor, coneixement, ser un espai d´educació... Si amb això vénen un milió de persones, ­fantàstic. No és cap missió del museu aconseguir com més visitants millor. En volem tenir gaires? És clar que sí, però ha de ser una conseqüència de la bona execució dels projectes, mai un objectiu. Els objectius que s´han de prioritzar són els culturals».

Encara és possible confiar en els metges

m. carmen matas blanch. sant gregori.

Malgrat tantes tempestes, tantes retallades i tantes pors que ens estan entrant, encara és possible confiar en els grans professionals de la salut mèdica i que potser ara és quan estan demostrant el que valen respectant i estimant als seus pacients. El meu cas és que després d´un any i mig batallant a l´hospital del Trueta i estant molt malament el meu marit, gràcies a la Dra. Mallorquí, i al centre de Sant Gregori de Girona i als seus fills grans, no ha estat hospitalitzat en un centre però sí tractat en tot moment, en què no li va faltar gens d´atenció i afecte, i el que és meravellós és que ha pogut quedar-se a casa seva, al seu museu, on ell volia ser i on volia morir.

Per això els dic, no ens espantem, els metges ens estimen i lluitaran malgrat retallades i tonteries perquè això només es fa de cor i podem pen­sar que si potser algun mal humor apareix en algun funcionari de la salut es deu a les forces que els recargolen però ells segueixen obeint als motius pels quals van estudiar. Gràcies, Dra. Mallorquí, Arturo l´estimava molt, de molts anys.

Les festes de Nadal

Josep m. loste romero. portbou.

En les festes nadalenques €celebracions que han perdut tota la seva càrrega religiosa i transcendental, per passar a ser una orgia pagana de consum desenfrenat€ és quan més es noten les contradiccions de la societat actual, dominada per una bogeria anomenada globalització financera. Davant d´aquesta il·lògica i antidemocràtica «lògica» del Pensament Únic €la qual accentua la mercantilització de les nostres formes de vida, erosiona la diversitat cultural i fa augmentar les desigualtats socials€ és quan surt a la superfície el greu problema de quart Món: un 23% de pobresa dura i pura a casa nostra, que si no fos per les prestacions socials (que ara es volen retallar irracionalment) estaríem parlant d´un autèntic infern antisocial del 40% de pobresa severa, amb el que això significaria de ruptura de la cohesió social i de violència salvatge per poder subsistir