De profecies sobre la fi del món n'hi ha cada any. N'hi de més argumentades i n'hi ha de més ximples, però són matèria de primera necessitat entre gent diversa, i sobretot supersticiosa, any rere any. Cap any, però, com aquest 2012. Començant pel calendari maia que augura la fi del món per al 21 de desembre de 2012 (sorprèn tanta precisió en un poble que no va veure a venir que serien massacrats i ben massacrats pels conqueridors espanyols al segle XVI), i continuant per la indubtable possibilitat que un meteorit o un astre rutilant ens faci fosfatina. Però és igual, el poble fa cas de qualsevol cosa, sobretot si no és gaire racional i si s'amaneix revestida d'una certa màgia. Aquest tarannà és típic i propi de moments de crisi però també és conseqüència dels estats de misèria intel·lectual.
Podria semblar més interessant endevinar com es produirà aquesta fi del món, però fa tants anys que els arsenals nuclears de les gran potències mundials poden destruir amb la seva potència centenars de vegades la Terra, que no val ni la pena pensar en casualitats còsmiques. Ja ens ho farem solets, això d'acabar amb nosaltres mateixos; no es preocupin.
Més interessant i menys funest em sembla jugar amb els números i recordar efemèrides. El 20 de desembre serà un dia doblat (20-12-2012) i potser afortunat, però el dia més especial serà el 21 de febrer (21-02-2012), un autèntic número capicua de 8 xifres. Altrament, passar d'11 a 12 és, des del punt de vista cabalístic, millorar. D'entrada, el 12 era considerat pels egipcis un número sagrat i meravellós. Els caldeus, que era un poble d'astrònoms, el va creure un número preferit de l'univers i per això van dividir el zodíac en 12 parts. Com és sabut 12 són els mesos de l'any i 12 les hores del dia i de la nit. En la Bíblia abunda el 12: les 12 tribus d'Israel o els 12 apòstols, per exemple. Comptar per dotzenes encara perdura en els ous. Dotze són els membres del jurat popular als EUA. Dotze, les cartes que té cada pal o coll. Dotze, els nervis cranials. Fins a 12 arriben les "F-" del teclat d'ordinador. La bandera d'Europa té 12 estrelles de 5 puntes. Dotze homes han posat els peus a la Lluna...
En l'àmbit estricte de les efemèrides, aquest any tindrà -com cada any- dates ben remarcables. Heus-ne ací una tria, amb especial èmfasi en les més properes.
- D'àmbit mundial: Farà 50 anys del primer disc dels Beatles, de la crisi dels míssils a Cuba, del primer període del Concili Vaticà II, de grans pel·lícules que valdrà la pena repassar: Days of wine and roses, de Blake Edwards; Long day's journey into the night, de Sidney Lumet; The rrial d'Orson Welles; The man who shot Liberty Valence, amb John Wayne; o Two for the see-saw amb la Shirley MacLaine... La Mafalda, l'entranyable personatge de Quino, també farà 50 anys.
En farà 100, de l'enfonsament del Titanic; i 100 de la mort a l'Antàrtida de l'explorador britànic Scott. Farà cent anys del naixement d'Eugene Ionesco i cent, de la mort de Bram Stoker, creador de Dràcula. 100, també, de l'assassinat de Canalejas. 200 anys del naixement de Charles Dickens i 200 anys de la primera publicació dels contes dels germans Grimm. 200 anys de les Corts de Cadis. 300 anys del naixement de Jean-Jacques Rousseau i de Domenico Scarlatti. 400 anys de la mort del gramàtic Sebastián de Covarrubias. 500 anys de la mort d'Amerigo Vespucci. 500, del naixement del cartògraf Gerardus Mercator. 500, del V Concili de Laterà i de la declaració de la Immortalitat de l'ànima. 600 anys del naixement de Joana d'Arc. 800 anys que Santa Clara va fundar l'orde de les clarisses i 800 anys de la cèlebre batalla de les Navas de Tolosa.
- D'àmbit nacional: Hi haurà força efemèrides a l'entorn dels 50 anys: Catalunya dins l'Espanya Moderna, de Pierre Vilar; Al vent, de Raimon; La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Edicions 62 acomplirà el seu primer cinquantenari juntament amb Nosaltres els valencians de Joan Fuster. També farà 50 anys de les terribles inundacions del Vallès. El Corte Inglés de la plaça Catalunya de Barcelona també arribarà als 50 anys. La societat de Biologia de Barcelona esdevindrà centenària. Es recordarà que el 1912, Alfons XIII concedí a l'Espanyol de Barcelona el títol de reial. Possiblement s'analitzarà la importància del compromís de Casp (1412) i es parlarà de la política de matrimonis dels comtes-reis catalans, arran del 900 aniversari del casament de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença.
- D'àmbit gironí: Farà 50 anys que Girona es va cruspir els municipis veïns de Palau, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter. Dues escultures de la marededéu faran 50 anys: la de la façana de la Catedral i la de la Misericòrdia de la Llar Infantil al Puig d'en Roca. També arribaran als 50 anys Santa Teresa del convent de les Carmelites Descalces, Sant Pere i Sant Pau de la façana de la catedral i Presència. L'edifici de Correus farà 90 anys. També farà 90 anys que el braç-relíquia de Sant Francesc Xavier va passar per la ciutat. El barri de Sant Narcís arribarà a les 6 dècades. Farà 100 anys de la mort d'Emili Grahit; de la construcció de la casa Norat de la Rambla i del bloc Auguet de la Gran Via de Jaume I, 19. Serà una efemèride ben destacable l'arribada del tren a la ciutat el 3 de març de 1862. Farà 440 anys de l'inici de les classes a l'Estudi General; 520 de la expulsió dels jueus; 550 del setge de la Força, amb la ciutat defensant la reina Joana i el futur Ferran el Catòlic; i sobretot farà 700 anys de l'inici de la construcció de la nau gòtica sobre l'antiga església romànica... El lector trobarà la llista sencera d'efemèrides (dia per dia, si vol) al magnífic servei digital de l'Arxiu Municipal de l'ajuntament que dirigeix Joan Boadas (http://www.giro?na.cat/sgdap/cat/efemerides.php).
Mirant endavant, no es pot oblidar que 2012 és any olímpic (Londres) i d'Eurocopa de futbol... Però mirant-s'ho tot plegat amb un punt de relativisme es pot pensar que tant d'enrenou no fa pas per tothom. Els jueus són a l'any 5772 i passaran al 5773; els musulmans, del 1433 al 1434; els xinesos, del 4708 al 4709... Hi pensin sobretot si els agafa la temptació de donar massa importància al canvi d'any o de revestir-se amb els hàbits de Nostradamus.
