Fa un any que CiU governa la Generalitat i ajuntaments importants, com el de Barcelona i el de Girona, estan també regits per polítics d'aquesta formació. Els consistoris tenen una dinàmica pròpia, fins l'extrem que hi ha pobles on CiU, en totes les eleccions generals i autonòmiques, arrasa, però mai ha conquerit l'ajuntament, perquè el rebuig en les votacions municipals és contra la llista que presenta o és a favor dels noms que figuren en les altres llistes i fins que CiU no trobi el líder ideal, mai obtindrà l'alcaldia, malgrat la voluntat expressada en les altres dues eleccions. D'altra banda s'observa com alguns ajuntaments en mans de CiU es revolten contra la Generalitat, puix que es deuen als seus votants i això provoca confrontacions amb algunes decisions dels consellers.
La promesa de l'Artur Mas de formar un govern dels millors no s'acaba de visualitzar; pencaries, sí, molt, però això de millors està encara per veure. Si bé el poble català pacientment, resignadament, continua premiant CiU, elecció rere elecció, si aquesta formació no s'explica millor li perdran la confiança. Ja sé que és una estratègia múrria dels mals governats intentar dissimular els errors, la poca manya, proclamant que els manca bona comunicació, una qüestió abstracte, i així esquitllen i no reconeixen les pròpies pífies, no obstant s'han produït errors, que va fer bé de reconèixer Artur Mas, en el discurs de cap d'any, com també és cert que alguns consellers no estan gaire dotats per oferir explicacions clares i entenedores.
El president de la Generalitat ha tancat un any de govern curull de dificultats econòmiques, tanmateix una imatge gegantina ha quedat fixada a la retina dels espectadors, la del conseller Mas-Colell, un savi despistat amb aspecte d'Einstein pagesívol i a la catalana, que conserva encara l'aire de professor d'universitat anglosaxona, i que s'expressa amb una oratòria tan entrebancada com fosca, a més la veu rovellada encara dificulta més la comprensió del discurs. Cap televisió el contractaria com a comunicador. El seu protagonisme en aquest passat mes de desembre ha eclipsat la resta de consellers, fins i tot el de de Sanitat, Boi Ruiz, i el d'interior, Felip Puig, que ja és dir.
Fa un any que Mas-Colell fa cara de capficat, de no dormir bé i que no li quadren els números, a ell li ha caigut al damunt tot el pes del deute. Els problemes econòmics l'assetgen per tots costats i sembla que el desborden, quan enraona, s'emboira força, tot i així es mostrà com un bon i escarrassat feiner. Avesats com estàvem amb el conseller Castells el contrast és més viu, aquell quan discursejava emprava un to de veu categòric i superb, propi de persones que no suporten que els portin la contrària i en el debat parlamentari amb el partits opositors sovint acabava formulant la pregunta: oi que m'entén? és clar que sí que t'entenien. Fins en una ocasió es ficà ad hominem amb el to de veu manyac de la parlamentària a fi de ridiculitzar-la.
Actualment he llegit articles irritats contra l'any de govern de CiU, els seus autors estan en el seu perfecte dret, jo també en desaprovo alguns aspectes, el primer de tots, el vaig denunciar en el Diari de Girona: la violència que representà per als votants gironins de CiU l'elecció d'en Joan Pluma com a número dos de la conselleria de Cultura, igual que considero excessiva la taxa que es vol cobrar als hotels per pernoctar, però la badada del descompte de la nòmina dels funcionaris del IRPF és la pitjor de totes i no val refugiar-se en la inexperiència en l'administració, haver-ho consultat abans d'aplicar-ho.
Tanmateix és deplorable que alguns comentaristes enrabiats perquè la seva formació política ha quedat desplaçada dels diferents governs juguin tan brut i ara anuncïin que els mitjans de comunicació moderns manipulen a la massa i la propaganda electoral intoxica la ment indefensa dels ciutadans tot tractant-los de babaus. Aquest argument no el feien servir quan guanyaven els seus, en el fons no accepten els canvis de govern, fins alguns dubten de la bondat de la democràcia i critiquen la decisió popular manifestada lliurament en les urnes. Aquesta opinió la he detectat en alguns articles; els comentaristes més esverats fins insinuen que actualment vivim en un món feixista i no s'adonen que ells estan fent l'apologia encoberta del feixisme, quan atempten contra l'essència mateixa de la democràcia negant la capacitat lliure dels ciutadans d'escollir els polítics tot fonamentant-se en la teoria que s'ha manipulat la consciència popular amb mitjans electorals, que ara titllen de bords.
Les dures mesures antipàtiques que prenen els nous governs per navegar en aquest mar procel·lós de la crisi activen les mobilitzacions al carrer. Ningú vol les retallades a la seva butxaca. Lògic. Alguns fins suggereixen on s'han d'aplicar les tisores: a la casa del veí. Es d'esperar que si escampa el mal temps afluixaran la corda per presentar abans de les eleccions els mèrits de la seva acció de govern, mai reconeguts, com exigeix el guió de campanya, pels partits opositors.
Es té la impressió que l'Artur Mas per salvar Catalunya de l'incendi està disposat a cremar-se, de moment compta amb un important suport social. Aquest esforç serè i abnegat, aquesta entrega al país, a hores d'ara, li és reconegut, però qui bada cau, i CiU ha de millorar la comunicació i no cal dir que no rutlla prou bé, li cal esmenar-la i fer que funcioni.
