No m'estranya l'allau de protestes del sector turístic davant la intenció del Govern català de voler aplicar la taxa per allotjament turístic, i dic que no m'estranya, perquè des de fa masses anys es inviable implantar qualsevol acció, proposta o modificació que signifiqui un esforç econòmic per al sector, encara que en aquest cas l'esforç el posaria el turista. Fa molt temps que defenso la implantació d'una taxe de sejour, perquè crec fermament que el turista s'ha de corresponsabilitzar del manteniment i del cost dels serveis que utilitza, i no em refereixo als serveis d'allotjament, que ja els paga, sinó a la resta de continguts que fan possible l'oferta turística (el patrimoni, la neteja, el manteniment de les platges, la seguretat...), tot allò que ajuda a l'allotjament a vendre el seu producte, però que paguem la resta de ciutadans.
Taxa turística sí, però sempre que tot allò que es recapti vagi directament a parar a les arques dels municipis que, al cap i a la fi, son els que fan viable l'oferta turística, la mantenen i la paguen. O potser algú encara es pensa que vindria algun visitant nomes amb l'oferta d'allotjament? El problema d'aquest país es que se segueixen posant els llits per damunt de tot, com si aquest fos el veritable atractiu de les nostres terres. I a costa d'aquesta creença hem articulat una oferta turística que mantenim entre tots, amb un desequilibri clar entre les aportacions dels ciutadans i les del sector de l'allotjament. Tots els arguments donats aquests dies en contra de la taxa tu?rística cauen pel seu propi pes en veure que a molts dels països propers, aquesta s'aplica sense cap mena d'oposició ni per part del sector que l'ha de recaptar, ni per part dels turistes que la paguen. Aquí, ens agrada el dramatisme i la llagrimeta, i per part d'algunes veus del sector turístic se'ns vol fer creure que si s'aplica la taxa això serà la fi del sector. O és que potser tenim una oferta tan baixa de preu que afegint un euro al seu cost, aquesta ja no s'aguanta?
