Les teories econòmiques sobre com afrontar el problema de l'atur difereixen en funció de l'adscripció dels economistes als diferents corrents ideològics.
En el cas del neoliberals, el problema rau en uns salaris alts per la condescendència de l'Estat i la pressió dels sindicats. Per tant, és necessari flexibilitzar o desregular el mercat de treball. En la pràctica, és imposar unes regles de joc més favorables a l'acomiadament lliure, la retallada dels drets laborals i una abaixada de salaris que es tradueix a treballar més temps amb el mateix salari o treballar les mateixes hores per un salari menor. Aquestes mesures es venen com a essencials per millorar la productivitat i la competitivitat, però acaben afavorint els guanys empresarials a costa de l'empobriment dels assalariats.
El gener de 1983, en un article publicat en la revista Información Comercial Española, l'acadèmic Mas-Colell reconeixia que "es una triste realidad que la teoría económica actual no cuenta con una teoría del desempleo que goce de un mínimo grado de consenso". A hores d'ara, els neoliberals continuen igual. Tampoc els preocupa gaire.
Per als seguidors de Keynes, el mercat no disposa de mecanismes automàtics que permetin la recuperació del creixement i l'Estat s'hi ha d'involucrar mitjançant una política de despesa pública de caràcter inversor finançada amb deute que es reduirà a mesura que augmenti el consum i s'incrementi la recaptació d'impostos. A més a més, com que no es pot devaluar l'euro per abaratir les exportacions i encarir les importacions, defensen una abaixada general de preus que revifi el consum. Ho tenen clar amb la política d'austeritat de la UE.
Pel que fa al corrent minoritari dels economistes crítics o heterodoxos, es defensa que l'atur mai no desapareixerà en una economia de mercat. En primer lloc perquè es tracta d'un fenomen cíclic associat a les fases d'expansió i recessió econòmica. En segon lloc, perquè segueix una tendència secular a l'alça. Abans constituïa un exèrcit industrial de reserva i ara és un exèrcit global que aplega tots els sectors econòmics.
L'angoixós futur amb aturats de per vida forma part de la lògica inherent al sistema que crea fàbriques amb excés de capacitat productiva, que generen una oferta incapaç de ser absorbida per una demanda que no creix al mateix ritme, perquè la majoria de ciutadans no gaudeix del poder adquisitiu suficient per canviar sovint de cotxe, televisor o rentavaixelles.
La solució al problema de l'atur estructural no és possible sense un canvi radical que faci sorgir una nova societat més justa i solidària. En l'afany per aconseguir-ho, ningú és sobrer.
