S'acosta la commemoració dels tres-cents anys de la desfeta de l'11 de Setembre. Deixant de banda les consideracions polítiques a què convida l'efemèride, alguns historiadors, com Albert Garcia Espuche, ens estan oferint importants treballs que ens permeten de conèixer més a fons la societat de l'època i les causes, el desenvolupament i les conseqüències d'aquell conflicte internacional entre els Borbons i els Habsburg que va acabar en una guerra civil hispànica entre una Corona de Castella majoritàriament partidària de Felip V i una Corona d'Aragó que va fer costat a Carles III. No tan sols era una guerra entre dinasties, sinó entre dues maneres d'entendre la relació entre el rei i els seus súbdits, entre el constitucionalisme pactista que inspirava el dret català i la discrecionalitat absolutista que es propugnava des de Castella, és a dir, entre Llibertats i Monarquia universal, com queda clar, posem per cas, a l'Informe Patiño, on podem llegir: "El genio de los naturales (de Cataluña), por lo general, es (É) amante de la libertad" i "ninguna cosa siente tanto esa Nación como el poder ser cargados con imposiciones y tributos por la sola y absoluta real autoridad". Però també Leibniz al seu manifest de 1703 en defensa dels drets de Carles III deixa ben clar que rere les pretensions borbòniques hi ha una voluntat despòtica d'imposar una monarquia universal que posi fi a les llibertats de la vella Europa. L'escenari es va agreujar per als catalans amb el Tractat d'Utrecht, del 13 de juliol de 1713, que els deixava sense aliats en la seva resistència davant dels exèrcits borbònics de Felip V i Lluís XIV, qualificat de tirà per la seva persecució dels hugonots o el saqueig del Palatinat i criticat per Voltaire. Doncs bé, el professor Joaquim Albareda ha publicat, dins el tom V d'Escrits polítics del segle XVIII, tres textos, on es combina la crònica dels esdeveniments amb un discurs més ideològic, que ens ofereixen un testimoni d'aquell període crític: Crisol de fidelidad, Respuesta de un aragonés i Lealtad Catalana. A Crisol de fidelidad (1713) hi podem llegir: "Ya valientes y fuertes catalanes en haber contraído el empeño de defender la patria(...) tenéis a la vista vuestros contrarios, que no vienen a menos que a robarnos el amable tesoro de la libertad". La Respuesta (1713) conté una extensa argumentació de motius perquè els catalans es defensin. I finalment Lealtad Catalana (1714) és una dramàtica crida a la resistència: "Valerosos barceloneses, alentados catalanes, no os engañen falsas promesas de benignidades, no os desmaye el peso de las fatigas, no os amedrente la molestia de los trabajos en la defensa hasta perder la vida, que menos mal es morir de una vez, libres y con honra, que no vivir muriendo cada día al rigor de los ultrajes". Tres documents que ens capbussen de ple en la Guerra de la Successió i el setge de Barcelona.