28 de febrer de 2012
28.02.2012

Consells Comarcals? No, gràcies

«Els consells comarcals van néixer el 1987, durant al primera majoria absoluta de CiU»

28.02.2012 | 01:00

Els consells comarcals van néixer l'abril del 1987, durant la primera majoria absoluta de CiU, quan es va aprovar, a corre-cuita i sense consens, la llei de l'organització comarcal que afegia un nou nivell d'administració copiat d'una divisió comarcal dels anys trenta, amb menyspreu de la configuració territorial de Catalunya.

La finalitat política era contrarestar el poder socialista dels grans ajuntaments, dissoldre la Corporació Metropolitana de Barcelona i, a la vegada, mostrar l'hegemonia de CiU en els pobles de menys de 1.000 habitants (478 dels 947 municipis catalans, un 50,28%, l'any 2011) amb consells comarcals integrats per membres elegits pels partits en funció dels regidors i dels vots obtinguts en les eleccions municipals.

Un exemple del despropòsit d'aquesta nova configuració és la petita comarca de l'Alta Ribagorça (4.284 habitants i 3 municipis: Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller) en què, d'un total de 27 regidors elegits el 2011, 19 són membres del Consell Comarcal.

A tot Catalunya són 1.040 consellers dels 41 consells comarcals que a l'any 2010 gestionaven uns pressupostos per un total de 556 M i donaven feina a 2.991 persones.

Ara bé, quines són les funcions d'aquestes entitats pràcticament desconegudes per la ciutadania? La llei els assigna, com a competències pròpies, el servei d'assessorament als municipis (art. 33) i l'elaboració d'una base de dades comarcal (art.34). La resta d'activitats són transferències o delegacions de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments.

No obstant, la prestació de qualsevol servei que incideixi en un àmbit material sobre el qual els municipis tenen atribuïdes competències, ha d'estar previst en el programa d'actuació comarcal (PAC).

A la comarca de la Selva, vaig assumir la direcció i l'elaboració d'aquest instrument de gestió que es va aprovar el 13 de juliol de 1993, durant la presidència de Josep Micaló i la gerència d'Albert Ballesta.

Qui podia sospitar que, quasi vint anys després, la figura del gerent, concebut com un professional independent, es convertiria en un càrrec de confiança de l'equip de govern...

Qui podia albirar uns consells convertits en sangoneres quan presten serveis als ajuntaments per un preu superior al d'una empresa privada perquè han d'afegir el cost de gestió per tal de mantenir una estructura elefantíaca. Han oblidat la dita de menjar poc i pair bé!

Per tant, si existeix la voluntat de procedir a la seva progressiva desaparició, no ha de significar cap daltabaix perquè els mateixos ajuntaments mitjançant mancomunitats o consorcis poden assumir les funcions amb eficàcia i eficiència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit