Cartes

Mateu Frigolé Teixidor. canet d'adri.

Benvolguda senyora: Fa molts anys que llegeixo les seves cartes i amb la de dissabte passat va posar vostè, més que els dits, tot el puny en aquesta supurosa llaga que des de fa tant temps estem patint. Fa un esplèndid resum de totes les misèries que ens toca viure. Té més raó que un sant, en el seu cas que una santa i la felicito de tot cor. Ara aquell conte de la nostra infantessa d'Alí Babà i els quaranta lladres es quedaria molt curt. La llista de corruptes que viuen entre nosaltres amb tota la impunitat no s'acabaria mai. Per a més inri tenim tot un senyor ministre d'Hisenda que ens diu per TV que la culpa de la crisi la tenim tots. Quina barra! Nosaltres, els que ens podríem anomenar "nens de la postguerra", no ens mereixem tornar a veure aquestes penúries. Ja les vàrem patir prou, encara recordo la primera barreta de pa blanc que ens va portar a casa, cap a finals dels anys quaranta, una tia de Perpinyà, i que n'era de bo. Quan passo per davant de La Sopa i hi veig aquella cua de gent esperant per dinar, no puc aguantar l'emoció i penso també amb la que feiem nosaltres al pati de l'escola per recollir aquella llet i formatge que ens donaven els americans del Pla Marshall.

Ens en sortirem Sra. Àngela, també ho veiem molt negre en aquells temps i ho vàrem superar. Tenim fills i néts que es mereixen una vida millor. No els podem defraudar. A vegades aquestes dures proves són el revulsiu que ens dóna, amb l'ajuda de Déu, les forces necesàries per afrontar les dificultats amb més coratge que mai.

La necessitat

de la regulació

de les biblioteques

escolars

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Els qui treballem de fa anys en l'àmbit de l'ensenyament coneixem la importància que suposa que, als centres educatius, hi hagi una biblioteca escolar com un recurs fonamental per a l'adquisició de competències bàsiques i, a la vegada, com una eina de consulta i d'aprenentatge de cara a tota la comunitat educativa. Dit això, també sabem de la importància i de la necessitat que la biblioteca estigui al càrrec d'una persona responsable. Aquesta persona, triada entre el professorat, ha de ser la coordinadora de la biblioteca escolar, i per dur a bon terme la seva funció caldria que aquest càrrec fos reglat. Per tant, des del Departament d'Ensenyament s'hauria de fer el pertinent reconeixement administratiu, així com la regularització d'una normativa apta per a tots els centres. Considerem que és amb accions com les que aquí manifestem que es pot ajudar a millorar la situació de l'educació de les noies i els nois en aquest país, en un aspecte que se'ns mostra massa obviat.

Ser o no ser

Jordi Pausas. parís.

És paradoxal que Xavier Solà no hagi estat cessat der manera immediata i fulminant del càrrec de secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tot i posar-se de manifest que s'ha embutxacat mitjançant una societat pantalla 193.853 euros de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per uns suposats treballs que ja havien estat facturats anteriorment per una altra empresa.

Aquest procedir -que en la forma és idèntic del protagonitzat pel tristament cèlebre Millet en relació al Palau de la Música Catalana- no es pot tolerar de cap de les maneres, i més tenint en compte que l'àrea de Cultura està supeditada a extremes retallades presupostàries. Les contradiccions i mancances en el mandat de Ferran Mascarell -que va ser cridat a exercir el càrrec de conseller de Cultura per tal d' incorporar-se al "Govern dels millors"- s'evidencien una vegada més. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

TAV i N-II,

els dos nyaps

enric mestres girbal. tossa de mar.

Ja tenim altra vegada els polítics gironins emprenyats amb Madrid; ara el motiu ve donat pels retards en les infraestructures que travessen el nostre territori: TAV i N-II. Potser tots aquests alcaldes que protesten s'haurien d'emprenyar amb ells mateixos o amb aquells que contra tota lògica i amb promeses demagògiques, ignorant veus assenyades i tècniques que ho desaconsellaven, donaren el seu vistiplau als dos nyaps actuals; aquestes obres, que encara trigaran a acabar-se i que han multiplicat en excés el seu cost previst, foren dissenyades per enginyers i executades per polítics. Deixant a banda Barcelona (amb l'especulació derivada de posar l'estació a la Sagrera), i només mirant un mapa de la zona gironina, un cec pot veure que hi ha mil llocs millors que el centre de la ciutat per ubicar-hi l'estació central. Per qué ningú parla de l'omnipotent i omnipresent exalcalde Nadal? I si parlem de la carretera, què demanaven els usuaris? Ampliació a quatre carrils, cosa que, amb tres màquines i mitja dotzena de treballadors, ja estaria feta. Potser seria millor rectificar i recuperar el seny, potser seria millor deixar fer als tècnics, potser seria millor que els polítics no hi fiquessin el nas.

Més pot qui vol

que qui pot?

mercè girbau xalabarder. girona.

És març: portes obertes a les universitats, Saló de l'Ensenyament, taules rodones amb professionals, preinscripcions per a la Selectivitat... No n'hi ha prou de tenir clar què vols ser a la vida quan s'acaba l'escola, i saber que això depèn d'una nota és realment molt frustrant. Sí, pot semblar absurd tot això; tanmateix, la realitat és així. Posem el cas que un té vocació de metge. Ara bé, la nota no li permet accedir al seu futur. Què has de fer, dedicar-te a coses que no t'escauen? Ser un bon metge o un bon professional de qualsevol àmbit no va lligat exclusivament a tenir un bon expedient acadèmic. Què n'és d'allò que sempre diuen, sobre seguir els somnis i les metes que hom es proposa, si les fronteres es troben a la mateixa línia de sortida? Tot plegat és un camí incert; un futur imprevisible. Són límits que ens impedeixen ser qui volem ser, i dedicar-nos a allò que realment ens agrada. Tingues objectius a la vida, però recorda: depens de la nota.