L´adéu a un gran barcelonista

Xavier Carrera Bosch. soci de la Penya

Barcelonista de Cassà i comarca.

Diumenge passat, dia 18 de març del 2012, va morir en Joan Galí Salavedra a l´edat de 68 anys. Va ser el fundador, l´any 1981, de la Penya Barcelonista de Cassà i comarca. Ell com a president amb els seus companys: Com a tresorer Jordi Gruart; com a vocals: Joan Castañé (?), Ismael Calzada, Josep Serra, Xavier Carrera, Josep Comas, Jo­sep Casadevall (?), Josep Pla (?), Joaquim Rocas, Siso Boadas, Josep Maria Blavi, Jaume Duran, Jordi Dalmau, Manel Uño, i Josep Dausà.

El 30 de gener de 1982 es va fer la inaugu­ració de la Penya Barcelonista de Cassà i comarca, i en aquell temps la seu era a la Plaça Petita. Fins a l´últim moment va estar al peu del canó, sempre cuidant l´últim detall en els desplaçaments, i també amb gran entusiasme quan vèiem els partits per la televisió a la nova seu de la Penya situada al carrer Ample.

Que descansi en pau una gran persona i un gran barcelonista.

El bon ressò per a Caldes

Laura Gallardo Gutiérrez. Caldes de

Malavella.

Quan un petit poble és reconegut per les seves aigües, el turisme és un aspecte habi­tual però cal donar-li importància també a altres factors que han condicionat que Caldes sigui avui en dia una referència per a un sector turístic cada vegada més basat en l´esport. I es que, gràcies al PGA Catalunya Resort, aquest poble rep cada vegada més influèn­cia turística. Ara, aquella esplanada de terra que al 1973 va voler ser rendible per a un altre tipus d´esport com era la idea de crear un circuit on més tard conduirien cotxes de fórmula 1 i sent rebutjada, s´hi construeix un camp de golf que és considerat avui en dia el millor camp d´Espanya i tercer en «rànquings» europeus, capaç d´aplegar en sola­ment quatre dies 40.000 visitants. Felicitats pel mèrit i el reconeixement mediàtic que en pocs anys ha tingut un ressò molt considerable.

Messi i el català

mateu frigolé teixidor. canet d´adri

Quan anava a l´escola de Bescanó, la dècada dels anys cinquanta, els temps del gran Kubala, el nostre mestre, el Sr. Josep Ruhí, excel·lent pedagog, quan parlàvem de l´as hongarès sempre ens deia amb to mofeta: «El faran Sant Kubala». Ara passa el mateix amb el Messi, l´home que omple de babes el Camp Nou, el millor jugador del món, el crac que fa el miracle que a Catalunya la crisi no es noti tant. Sant Messi, el futbolista que podria tenir un dia una capelleta al costat de la Moreneta. Només té una imperfecció: no vol apendre català. Milers d´immigrans que guanyen a l´any el que ell en deu minuts, han après la nostra llengua amb poc temps. El meu gendre brasiler amb un any ja parlava un perfecte català. Per què aquest noiet tan trempat amb la pilota, que té tantes hores lliures i segons diuen avantpassats catalans no té cap interès per aprendre la llengua d´un poble que tot i els temps difícils l´està fent multimilionari? Per què no segueix l´exemple del seu company de tants anys a la Masia, l´Iniesta, un autèntic cavaller dintre i fora del camp, un jove intel·ligent que ha sabut copsar la grandesa de la nació catalana i l´estimació d´una afició, volent aprendre amb senyal d´agraïment el seu tresor més preuat, la seva parla? Prou de pancartes al Camp Nou dient bajanades, i sí una de ben grossa amb un bonic missatge «Messi parla català».

Catalans emprenedors, Catalunya antiemprenedora

josep m. roura coll. girona.

Quan llegim que el Govern destinarà diners per tornar a crear empreses, un sent alegria tot i la tristor que porta a sobre. No sé de què serviran aquests diners, ja que els governs que hem tingut no solament no han ajudat l´emprenedor sinó que li han posat tantes traves com han pogut, exemple és el munt de petites empreses principalment del sector agrícola i ramader que han fugit cap a la franja de ponent on no solament no han trobat traves sinó facilitats. L´emprenedor necesssita ajuts, si són econòmics millor, però el que necessita és que el deixin treballar i no l´entrebanquin. És molt maco que Catalunya vulgui ser el millor del món mundial, però si els altres ho tenen més fàcil, serem els millors en tancament d´empreses. Els governants han de deixar-se d´utopies i anar de cara al gra