Els horaris de Batxillerat

Carla Costa Salavedra. cassà de la selva.

Ara que estic estudiant segon de batxillerat a l´INS Cassà, veig la necessitat de tenir totes les tardes lliures per poder estudiar. En aquest centre, els dilluns i els dimarts es fa classe a la tarda per als alumnes de Batxillerat i això vol dir menys hores d´estudi, ja que s´arriba a casa a les sis.

Segons el meu criteri, seria més coherent per als alumnes de batxillerat fer mitja jornada, de dos quarts de nou del matí a les tres de la tarda. Amb aquest planning, els alumnes tindríem més hores d´estudi els dilluns i dimarts a la tarda. El nivell d´exigència dels estudiants de Batxillerat és molt més elevat que a l´ESO, i per tant, necessita un grau més de dedicació, com a mínim, unes tres hores diàries. A més a més, molts dels estudiants fem esport, això vol dir que entrenem un mínim de dos dies a la setmana, que això és bo per poder desconnectar, però també té el costat negatiu, que és que no tenim prou temps per poder estudiar.

Una vegada exposades les meves raons per les quals s´hauria de fer el canvi d´horari pels alumnes de Batxillerat, m´agradaria que en un futur, si es pogués, es fessin aquests nous horaris.

Professionalitat

enfront les retallades

Lluís Torner i Callicó. girona.

Fa pocs dies parlàvem, en nom de terceres persones, felicitant uns professionals de la medicina, del CAP de Sarrià de Ter; avui ho fem en primera persona, ja que el que això escriu va haver d´ingressar a urgències, al Trueta, on hi ha passat sis dies, i ara li toca donar les gràcies, per compte propi, als professionals que l´han atès, des de la Dra. Salvans, i la Manolita, del CAP de Santa Clara, passant per la doctora que em féu la primera visita (em sap greu que no en sé el nom) en entrar a urgències, fins al personal que m´ha atès a la quarta planta, molt especialment, al Dr. Haro, i a la seva infermera ajudant, així com a les altres infermeres i auxiliars que, alternativament, han tingut cura de la medicació i seguiment de la meva salut. Tots ells i elles m´han atès amb una gran professionalitat, acompanyada d´un aspecte tan o més important per a tot malalt, l´amabilitat i la simpatia, que és el millor remei per infondre ànims, en un moment que es fa tan necessari.

Una vegada més ens cal dir, doncs, que malgrat les retallades que afecten la Sanitat, una gran majoria dels seus professionals, en especial metges i infermeres, sens oblidar bona part de la resta de treballadors, posen la seva feina per damunt de tot, sense deixar-se influenciar, tot i patir-les, per les mesures restrictives que, necessàries o no, s´estan aplicant en un sector tan important com és el de la salut. Això ens fa veure que la professionalitat, quan és vocacional, està ben arrelada i es manté ben ferma.

Moltes gràcies a totes i tots.

Salvem la Costa Brava

Enric Mestres Girbal. Tossa de maR.

Semblava que la Costa Brava podia estar tranquil·la; semblava que els braus penyasegats i els boscos que rellisquen muntanya avall per jugar amb les onades, se salvarien de l´afany destructor de l´home (o, en aquest cas, de la dona); semblava que la Generalitat protegia el litoral de l´especulació urbanística; semblava que... Però la crua realitat és una altra i, tal com ens deia DdG fa uns dies, l´alcaldessa de Tossa ha posat fil a l´agulla per, mitjantçant uns convenis de dubtosa transparència, destrossar sis quilòmetres de costa verge, molta part d´ella, «en principi», protegida. Cala Morisca, ses Alzines, sa Boquera (ai!, si en Josep Palau aixequés el cap), es Cars, i es Codolar canviaran la seva bellesa natural per camps de formigó. Al recordar que fins al 2015 hi ha moratòria per a la construcció de nous ports al litoral català, una pregunta és obligada: té l´alcaldessa, a l´haver signat ja convenis, coneixement privilegiat sobre les decisions que, en un futur, pugui pendre la Generalitat? I, en tot cas, és el poble de Tossa conscient del que implicaria la construcció d´aquest macroport? I com a punt final, què hi té a dir l´exalcaldessa Mundet, ara altra volta al poder, de les idees de la seva companya? Ja no organitzarà botifarrades per aturar la construcció dels deu xalets que ara volen construir? Què hi diuen els verds? I els ecologistes?

Impossible acabar

amb els sorolls

Kim Durall. banyoles.

Sembla que els «politicutxos» només estan per corrompre´s, com ara el Matas, aquest fastigós dels embulls fins i tot amb el gendre del rei.

Però amb les coses importants, com acabar amb els molestíssims sorolls de motos amb l´escapament trucat, xiulets, petards i altres pets de la incultura humana, no en donen ni una.

I és que els polítics no serveixen de gairebé res. Només que es posessin d´acord a promocionar un idioma únic mundial (que no fos l´anglès, és clar), la humanitat avançaria com mai en el món, ja que en la comunicació racional hi ha l´intercanvi més gran de progrés. Se solucionaria el càncer, segur; almenys el càncer d´haver d´aguantar tantíssims governs diferents, quan amb un, al qual entenguessin tots, passaríem de sobres