AFEGIR VIDA ALS ANYS

Dilectes companys d'opinió d'aquest mateix diari han parlat abastament i amb coneixement de causa de la situació actual de la sanitat catalana, de com es privatitzarà sí o sí, i sobretot, de com s'està precaritzant, a gratcient i pas ferm, el sector públic. I és que el primer que s'ha de dir és que la sanitat és l'aspecte més important de la salut. Vull dir exactament que si una persona no té la certesa que serà atesa d'una possible malaltia de manera immediata, eficaç i gratuïta, la salut com a concepte, com a ideal o com a subjecte d'una campanya institucional, és només un parany per a sòmines.

(Obrim parèntesi. Et diuen "si menges fruita potser no agafaràs càncer" (que, en el fons, és una amenaça per si emmalalteixes sense menjar-ne gaire), però si desenvolupes una neoplàsia tot i menjar-ne i l'atenció sanitària és penosa (demora en les operacions, cues als serveis, estalvi en la teràpia) la campanya sembla una burla, perquè en realitat estan dient: "ja cal que mengis fruita i que pedalis, que si no ho fas, no sabem pas si te'n sortiràs amb l'atapeïment de gent que tenim als hospitals..." El que deia: la culpa sempre és del pacient: per no menjar fruita i per menjar-ne. Parèntesi tancat.)

Diu l'OMS que el DMS és en realitat una campanya mundial "en què es convida totes les persones a prestar atenció especial sobre un problema de salut amb repercussions a tot el planeta". Confien, els senyors i senyores de l'OMS, que aquesta commemoració serveixi "per emprendre accions col·lectives per protegir la salut i el benestar de les persones". Quedin-se amb aquesta frase perquè després la tornarem a necessitar.

El tema del DMS-2012 és l'envelliment i la salut. Per difondre'l han escollit un lema suggestiu: "La bona salut afegeix vida als anys". L'objectiu que persegueix el tema d'enguany és mostrar com gaudir de bona salut durant tota la vida pot ajudar-nos en la vellesa a tenir "una vida plena i productiva i a desenvolupar un paper actiu en les nostres famílies i en la societat". Si aquesta frase es llegeix allunyada del paradís que presenta l'OMS i amb un cert sentit crític, s'hi poden veure els eixos bàsics de la refundació del capitalisme salvatge que s'està perpetrant: treballar sense posar-se malalt durant tota la vida, jubilar-se cuidant els néts i el que convingui, a més de fer hores de voluntariat per amor a l'art. Estupend.

Dissortadament, la nostra societat sacralitza la salut (la teoria i la política) al mateix temps que abandona la sanitat (atenció primària i hospitalària). El súmmum d'aquest desacord el trobem en una qüestió tan de calaix com el tabac. Que el tabac perjudica la salut és indiscutible. Així ho manifesten tots els metges, tots els polítics i totes les institucions. Però no se'n prohibeix el consum. Ans al contrari, s'usen els ingressos que genera (aquest any n'ha augmentat la compra) per pagar deutes de sanitat i generals. De fet, no preocupa que n'augmenti o disminueixi el consum, sinó que resulti molt car atendre les persones fumadores que a la vellesa arriben amb més xacres que les altres. És un exercici de cinisme sublim. Els fumadors paguen de per vida un impost extra per a la salut de tots i com que la majoria de fumadors no arriba a la vellesa, no en rep cap contraprestació. A part, és clar que el dia que deixin de fumar, una part dels ingressos de l'Estat s'ensorrarà.

El tabac només és un dels paranys de la sanitat i la salut al nostre país. Diu l'OMS que per tenir bona salut a la vellesa s'ha d'haver gaudit de bona salut en les etapes anteriors de la vida. La desnutrició intrauterina no ajuda, diuen. Ni les infeccions respiratòries de la infància, afegeixen. Com si l'una i l'altra depenguessin de la voluntat dels pacients! Posats a dir-la grossa, hi podrien afegir que la pobresa i la mala alimentació són dolentes per a la salut. No menjar cada dia és dolent; fer-ho un cop a la setmana és encara pitjor. La salut no es pot vendre aïllada del context. Quan l'OMS diu (aquí la frase que hem deixat penjada més amunt) que s'han d'"emprendre accions col·lectives per protegir la salut i el benestar de les persones", no està dient res. Queda bonic, però res més. Hi hauria d'afegir, en tot cas, que sense justícia social no hi ha salut. Però no s'atreveix. Deu pensar que un país "tan soci" i "solidari econòmicament" amb l'ONU i adlàters com és els EUA es podria ofendre. Ara que estan a punt de tombar una llei de sanitat d'Obama que volia superar la selva mèdica americana (si tens diners t'atenem, i si no, "aire"), l'expressió "justícia social" podria ser molt mal interpretada.

Diu l'OMS que "la nostra conducta i el nostre comportament en la vida activa han de determinar la vellesa". És cert. Si no menjo, bé, si fumo, si no faig exercici, si bec com un cosac..., ja sé què m'espera. Però la conducta només és una part de la salut. La part més important de la salut no depèn moltes vegades d'un mateix. Quina salut futura (física i mental) li espera al qui no troba treball, al qui té por de perdre la feina i el pis? Quina salut, als habitants del Corn de l'Àfrica que moren i moriran de gana en els pròxims dies? Quina salut, als habitants de casa nostra que quedin sense atendre o mal atesos perquè la xarxa pública i gratuïta s'aprima i s'aprima?...

Per "afegir vida als anys" al nostre país, s'haurien de començar els comptes de l'Estat al revés: cobrir primer les necessitats de salut, d'educació i de jubilació; invertir en investigació i formació... I si no queden més diners, doncs, anar suprimint: no cal una democràcia burgesa, pija i caríssima (parèntesi: que algú venti, per favor, una clatellada al socialista Sr. Bono, a veure si desperta de l'estat d'imbecil·litat en què està, per fer-se fer amb els nostres diners un quadre per al congrés de 80.000 euros), no calen sis administracions, no calen ni tants militars ni tantes armes, no cal una monarquia, no calen tantes televisions, no cal un futbol tan car...