Els pressupostos generals de l'Estat que s'acaben de presentar els ha elaborat un Govern de funcionaris de carrera. Aquest Govern s'ha vist en la desagradable obligació de fer anar les tisores, per portar el dèficit al nivell que els socis europeus consideren com el màxim acceptable per a aquest any. Què els sembla que aquest Govern de funcionaris ha mirat de salvar de la tisorada? On ha retallat tan poc com ha pogut? Doncs als aparells de funcionaris de l'administració central. Per dues raons. Perquè són els seus companys de l'ànima, i perquè el malestar dels funcionaris després de les retallades de sou dictades el 2010 va representar una gran contribució a la seva victòria electoral de novembre. No es tracta només d'un deure de gratitud; també d'un cert temor a irritar el dinosaure que sempre és allà.

Els mercats no s'han cregut que aquests pressupostos millorin la situació de l'economia espanyola. De fet, no es creuen que aquest Govern ho faci. En una situació com l'espanyola és difícil fer uns pressupostos que complaguin els mercats. Si es retalla poc, pensen que es descontrolarà el dèficit i el deute es tornarà perillós, i si es retalla molt, pensen que això agreujarà la recessió i el deute es tornarà perillós. I si es retalla un entremig, pensen que passaran totes dues coses alhora. Però no hauria de caldre l'avís dels mercats per entendre que tenim mala peça al teler. Ens n'hauríem d'adonar nosaltres mateixos; hauríem de veure que les retallades soles no porten enlloc si no s'acompanyen amb mesures que facin pensar que des d'ara les coses es faran d'una altra manera. Quines?

El pecat que estem purgant és haver basat el creixement en l'endeutament i no en la millora de la productivitat. Aquest pecat no es perdona sense un propòsit d'esmena que no resulta creïble quan es retalla tot excepte el sobreexcés funcionarial, la hipertròfia administrativa, la monstruositat burocràtica. Aquest gran xuclador de recursos que, de passada, infla artificialment les rendes de Madrid. Els mercats veuen que això no es toca i que en canvi es retalla en ciència, en I+D, en formació. Veuen que mentre tanquen empreses productives, les diputacions es declaren intocables. O que mentre es nega fins i tot el succedani del corredor mediterrani -el tercer carril per a mercaderies- es continuen estenent vies d'AVE cap a enlloc. Els mercats veuen això, i arriben a la conclusió que no tenim remei. Nosaltres també hauríem d'arribar-hi: tota despesa que no ens faci productius és avui malbaratada.