Hospitals Trueta
i Santa Caterina
Dolors Cabratosa i Teixidor. SALT.
He hagut de conviure dos dies a les urgències i a planta d´aquests hospitals i he observat i observat... I només he vist persones que saben i volen fer les coses ben fetes, que –segurament– protestaran i reivindicaran, però professionals que estan amb les persones que volen i demanen vida.
I aquestes persones, –ahir i avui– estan en el punt de mira dels nostres governants, que fan servir tisores de tota mida per retallar serveis, cataplasmes, temps, xeringues, butxaques i andròmines. I, ara, llegeixo cartells de «capitostos» que es jubilen als 50 anys amb uns sous de per vida –que no puc dir la quantitat– perquè ofenen el més insensible!
I al personal sanitari d´urgències dels dos hospitals i al de la planta de Cardiologia del Santa Caterina: Gràcies per la cara afable que ens dóna esperança; gràcies per saber acceptar les nostres impertinències; gràcies per la vostra atenció continuada; gràcies per saber reprimir els vostres impulsos quan, a vegades, ben segur, ens enviaríeu a «dida»; gràcies per la vostra professionalitat.
Gràcies!
Prioritat premeditada
JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.
Cada vegada, i a mesura que passa el temps, nosaltres els catalans ens sentim més humiliats per l´Espanya intolerable, no només pel fet de no ser respectats, sinó perquè no seguim el seu joc invasor. Tenim i tindrem més problemes mentre governin els que no ens accepten com a país, i de proves que acrediten el menyspreu en tenim a cabassos. Ara una majoria de ciutadans comencen a adonar-se de què representa ser governats per una imposició radical.
Només cal veure les declaracions fetes per la ministra de Foment, l´Ana Pastor, relacionades amb les prioritats de diferents punts d´Espanya, i centrades en exclusiva a Madrid. Mentre que aquí, a casa nostra, vivim les retallades bestials d´infraestructures i, parades aquestes, sobtadament, ens deixen en tots els afers sota mínims, i consideren lícita la manera incoherent i sense sensibilitat d´un procés encobert amb l´únic objectiu d´arruïnar el nostre poble, al qual haurien de respectar pels milions que generem d´impostos i tribut fiscals, dels quals, com sempre passa, no en rebem quasi res per cobrir les necessitats.
Aquesta premeditació de voler afavorir els territoris on es juguen molts escons perjudica el bon desenvolupament de la nostra comunitat, amb grans dèficits d´infraestructures. S´ha de ser cec, ruc i poc coneixedors del que convé per caure en els paranys del progrés prioritari. Doncs bé, què podem esperar d´un Govern que dóna preferència als trens AVE sense prioritzar primer els que de veritat han de ser rendibles, i si prioritzen Galícia, entre altres disposicions territorials, que no ho són ni ho seran mai. Crec molt sincerament que no són dignes de cap criteri encoratjador, i que cal exigir a la Comunitat Europea la seva opinió d´aquest descontrol desmesurat.
L´avaluació final d´ESO
Antonio Jimeno. Sindicat de professors AMES.
El passat 15 de febrer a Catalunya es va fer una prova externa a pràcticament tots els alumnes que fan 4t d´ESO, uns 60.000 alumnes. Aquests dies els centres comunicaran els resultats als estudiants i a les seves famílies. Els resultats no han estat satisfactoris, atès que un 20% de l´alumnat no ha arribat als mínims establerts en matemàtiques i anglès, i perquè en els centres d´entorn socioeconòmic baix aquest percentatge és el doble. La part bona d´aquesta avaluació externa és que ara el Departament d´Ensenyament disposa, per primera vegada, de dades reals i objectives de tots el centres i, així, el curs vinent, ja podrà detectar quins han millorat més i quins necessiten més suport. Cal felicitar la consellera Irene Rigau i esperar que a les altres Comunitats també facin unes proves similars i així sàpiguen quina és la seva situació real.
Per aconseguir que aquestes proves, a més de servir per conèixer la situació, serveixin com a estímul a l´alumnat per esforçar-se més en aprendre, simplement és necessari que es facin a final de curs, que hi entrin totes les matèries i que la seva superació sigui indispensables per obtenir el títol de l´ESO. Per no augmentar innecessàriament el fracàs escolar, aquesta prova hauria de presentar tres nivells de dificultat, de forma que si se supera el més alt, es pugui accedir al Batxillerat i a FP, si se supera el nivell mig, només es pugui accedir a FP i si sols se supera l´inferior, només es pugui accedir al món laboral, però amb el títol de l´ESO.
D´altra banda, els resultats del centres haurien de ser públics, perquè les famílies poguessin saber quins instituts del barri funcionen millor abans de matricular-hi els seus fills. Tot això implica modificar la llei actual (LOE), però valdria la pena fer-ho ja que aquesta prova, malgrat ser molt econòmica, seria de gran eficàcia. A més, facilitaria el pacte per l´educació, perquè cap partit pot estar en contra que l´Administració conegui, tenint en compte els diferents contextos socioeconòmics, com els centres aprofiten els recursos que cada any reben de la societat
