Duran i Lleida torna a marcar paquet davant del Congrés d'Unió que l'ha de catapultar de nou al lideratge del partit. El polític marca distàncies amb Convergència, especialment davant de la (crec que fictícia) deriva sobiranista dels homes d'Artur Mas capitanejats per Oriol Pujol. Alhora, durant la presentació dels 3.500 avals, assegura que el seu personatge -vull dir el que representa com a polític- "pot donar molt de si mateix". No tinc cap mena de dubte que Duran creu en ell i en les persones que li han donat suport els últims anys. Precisament, el seu gran rival en aquest congrés és Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i antic home de confiança de Duran. Vila d'Abadal no és la solució al problema d'Unió. No el vaig veure crític en cap moment quan les investigacions per corrupció envoltaven dirigents del partit i Duran, tot xiulant, mirava cap a un altre costat. Ara vol ser l'alternativa? No hi crec. Com tampoc crec en el desmarcatge democristià respecte a Convergència. Perquè si tan diferent vol ser del soci i tan capacitat es veu el seu líder, Unió podria provar d'anar sol i aleshores coneixeríem la seva força real.
